Escola Valenciana també rebutja l’actitud de Carrefour envers la llengua

L’entitat considera que l’eliminació del català dels seus establiments valencians ‘no es correspon amb l’actitud d’una empresa que vol actuar de manera ètica i responsable’ i li exigeix que rectifiqui

 18 de gener de 2012

Escola Valenciana ha fet públic el seu “complet rebuig” a l’actitud  mostrada per l’empresa Carrefour als seus establiments del País  Valencià, d’on ha eliminat la versió en català de la retolació i dels  caixers de pagament automàtic, tal com van constatar usuaris de Racó Català i de Valencianisme.com. Tot plegat com a causa d’una campanya de  pressions exercides des de portals i grupúscles de la ultradreta   espanyolista valenciana, que al País Valencià impulsa i provoca   incidents i agressions amb total impunitat contra tot el que és poc   espanyol. Escola Valenciana recorda que altres grups comercials del  sector, com Mercadona o Consum “augmenten l’ús i presència del valencià”  dia a dia, fet pel qual considera que l’actitud de Carrefour “no es  correspon amb la d’una empresa que vol actuar d’una manera ètica i  responsable”. Per això l’entitat s’ha sumat a les queixes expressades  per col·lectius i ciutadans i ha demanat al grup Carrefour que  rectifiqui la seva actitud i n’adopti una altra de “moderna i oberta”.

 

En un fil dels fòrums de Racó Català s’hi pot trobar un model de correu electrònic per remetre a Carrefour així com la direcció de correu on fer arribar les queixes a l’empresa. El text proposat per a enviar a l’adreça cuentaseloacarrefour@carrefour.com és el següent:

He llegit per les les xarxes socials que, per les queixes d’un grup radical, vostès han eliminat l’opció d’idioma valencià (o català, que és indiferent) de les torres de pagament de Scan & Go i Caixes AutoPager en els centres de valència, tal com ells es vanaglorien ací: http://anonymouse.org/cgi-bin/anon-www.cgi/http://www.colectiusignes.com/2011/09/carrefour-corrige-la-rotulacion-en.html

 

Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats valencianes, el català i el valencià són la mateixa llengua. Em sembla una falta de respecte per part de vostès cap als valencians marginar la seva llengua en els seus serveis ja que molts valenciaparlants utilitzaven l’opció de català, ja que valencià i català són la mateixa llengua.

 

Com a client de Carrefour i valencianoparlant us informe que no tornaré a comprar en els vostres establiments fins que la llengua valenciana (siga amb la denominació que sigui, valencià o català) no torne a aparèixer en igualtat de condicions als seus establiments. Atentament, XXXXXXX

Camps vol restringir el valencià als centres educatius

L’AVL denuncia que la Generalitat discrimina el valencià a l’ensenyament

Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua incompleix la LUEV ja que no li garanteix la igualtat amb el castellà al sistema educatiu en cap moment

23 de febrer de 2011

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha denunciat que la Generalitat valenciana incompleix sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut del País Valencià ja que no garanteix l’ensenyament en valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garanteix en teoria l’actual marc legal. De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu l’AVL conclou que “des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei”. L’Estatut d’autonomia en el seu article 6.2 garanteix als valencians “el dret a rebre l’ensenyament en valencià”, mentre que la LUEV preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori allà on la incorporació del valencià és obligatòria “han d’estar capacitats per utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat que amb el castellà.

La màxima autoritat lingüística al País Valencià proposa 6 mesures per tal de garantir que no es produeixen discriminacions lingüístiques a l’ensenyament:

a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.


b) Assegurar l
ensenyament en valencià en tots els centres educatius dEducació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi dassolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.


c) Garantir en l
ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que shan matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.


d) Satisfer, no només la demanda d
ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en làmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.


e) Dissenyar programes d
educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en làmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i denriquiment cultural.


f) Promoure programes d
intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta dEspanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com laccés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.


g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l
ús oral i escrit del valencià, “la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana” segons figura en lEstatut dAutonomia (art. 6.1).

El Síndic de Greuges valencià ja va instar fa algunes setmanes la Generalitat a complir la legislació vigent en matèria lingüística. Sobre l’afer de l’AVL n’han parlat també el digital l’Informatiu i Valencianisme.com.

Mentrestant la Generalitat, mitjançant la Conselleria d’Educació, ha aprovat la modificació del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la LUEV que limita l’extensió del valencià en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP), amb l’oposició dels sindicats d’ensenyament, tal com ja havia avisat al seu dia Escola Valenciana.


Camps ataca la llengua dels valencians

Camps vol eradicar el català de les escoles valencianes

L’extensió progressiva del valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament a partir del tercer curs de primària es reduirà a una sola assignatura, a part de l’assignatura de llengua catalana i literatura.

 

22.02.2011

La comissió permanent del nou Consell Escolar Valencià – on la Generalitat Valenciana s’ha fet amb la majoria per decret – ha aprovat una modificació d’un article. Aquest fet limitarà l’ampliació del valencià a altres matèries dins de l’anomenat Programa d’Incorporació Progressiva (PIP). La conselleria d’Educació del Govern valencià modifica, d’aquesta manera, l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià sense haver de passar pel Les Corts.


Els sindicats d’educació STEV, CCOO, UGT i CPAGA s’oposen a la modificació d’aquest decret denunciant que amb aquest canvi “la progressivitat d’ensenyament del valencià, que era la característica principal d’aquest programa, queda anulada”. La modificació del programa  PIP coincideix amb un altre decret de la conselleria per crear una xarxa de “centres plurilingües”.

En aquests centres “plurilingües”, els alumnes podran escollir la llengua amb la qual volen ser examinats: castellà o valencià. El STEPV afirma que aquesta política “va en contra de les recomanacions europees sobre el tractament integrat de les llengües i suposa un greu retrocés en la normalització del valencià”.
La realitat en els centres educatius valencians és que només un 29% de l’alumnat estudia en programes bilingües i el 71% ho fa en un PIP (Programa d’Incorporació Progressiva). Així doncs, aquesta és una mesura més en contra de la llengua catalana al País Valencià. És una passa més del govern de Francisco Camps per eradicar la cultura catalana al sud de la nació.

La Politècnica sols ofereix un 7% de les seues classes en valencià front a una demanda del 50 per cent

La Politècnica sols ofereix un 7% de les seues classes en valencià front a una

demanda del 50 per cent

L’STEPV denuncia que el rector ha incomplit les seues promeses electorals en matèria lingüística

File:Universidad Politécnica de Valencia - Portada.jpg

La delegació del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV) de la Universitat Politècnica de València ha encetat una campanya de denúncia pública de la situació del valencià en aquesta institució. En aquest sentit, ha presentat un escrit al rector, Juan Julià, on se li recorden les promeses electorals incomplides i ha informat la comunitat universitària de la situació de la llengua en aquesta institució.

Fonts sindicals asseguren que la campanya i el trencament de les negociacions s’ha produït després d’un llarg període de converses, en el transcurs del qual el sindicat ha fet diverses propostes, algunes de les quals l’equip rectoral “havia fet creure” que havia acceptat. Per exemple, la sorprenent negativa d’incloure una pregunta sobre la llengua en què s’imparteixen les classes en l’enquesta de qualitat docent, després d’haver-s’hi mostrat favorables.

El sindicat també critica el frau que suposa el fet que moltes classes dels hipotètics “grups en valencià” de la UPV es facen en castellà. El frau és doble: de cara als alumnes que s’hi matriculen i de cara als companys professors, ja que fer o, “més ben dit, de dir que fas” classes en valencià dóna dret a rebre un plus de productivitat. Pel que fa als alumnes, STEPV afirma “tindre constància” que hi ha un grup organitzat que s’està mobilitzant contra aquest abús.

L’altre front en què ha estat treballant el sindicat ha estat el de reduir la distància entre l’oferta i la demanda de docència en valencià. L’estancament de l’oferta al voltant del 7%, quan hi ha prop d’un 40% d’estudiants i d’un 50% de professors disposats a treballar en la llengua dels valencians, “és escandalós”. A més, la UPV està deixant passar l’oportunitat de regular aquesta qüestió en la normativa d’aplicació dels nous graus i tot sembla indicar que voldrà “passar del tema” també en la reforma dels estatuts. Tot això mentre “el nostre rector va assistir impassible” a la presentació de l’informe sobre la docència en valencià a les universitats valencianes que va presentar l’AVL el passat 18 de juny, en el qual es diu que “per a avançar en l’equiparació, les universitats hauran de reglamentar la carrera docent i planificar la creació d’una plantilla de professorat perfilada en valencià” i que “és necessària una reglamentació institucional de suport a la llengua pròpia”, indiquen des del sidicat.

 

 


Cada volta el valencià rep menys suport per part del govern valencià del PP

La Generalitat valenciana redueix un terç les ajudes a la llengua

Les retallades de l’executiu Camps se centren en l’àrea del foment de la llengua pròpia · Algunes partides s’han reduït encara més després de la primera retallada, i s’ha acabat assignant una quantitat inferior a la pressupostada

10 de juny de 2010

El govern valencià ha reduit fins a un 33% les ajudes al foment del valencià. Però a part d’aquesta reducció, amb el que s’ha passat d’un pressupost global de 4 milions d’euros el 2009 a un de 2.7 milions el 2010, la Generalitat està assignant menys diners dels previstos a les partides pressupostàries. Així ho indica un anàlisi dels pressupostos dels exercicis de 2009 i 2010 de l’executiu valencià, elaborat per Levante-EMV, on es pot comprovar que a part del terç en què han disminuit els ajuts pressupostats, posteriorment quan es publiquen les partides relatives a temes de foment de la llengua al Diari Oficial de la Generalitat (DOCV), les partides que s’hi destinen en realitat són inferiors al que s’havia previst inicialment. La retallada per tant, és doble; i el camp dels ajuts al foment de la llengua és el que més baixa de tots. Per exemple, tal com indica l’estudi del diari, dilluns es van publicar al DOCV els ajuts a les associacions cíviques. Dels 612.000 euros del 2009 s’havia passat inicialment als 398.000 al 2010, però finalment el decret de la Conselleria d’Educació sobre Política Lingüística que apareix al Diari Oficial rebaixa l’ajut final a 278.460 euros, és a dir, fins a un 55% menys del que s’hi va destinar el 2009, i un 30% menys del que s’havia pressupostat per enguany.

El dimarts va passar el mateix amb l’àrea d’Investigació Lingüística, també de la Conselleria d’Educació. La partida de 2010 era de 69.800 euros, la de 2009 de 45.370 euros, i finalment el decret d’Educació que va aparèixer abans d’ahir al DOCV hi destinava només 31.800 euros, una retallada del 55% respecte el 2009 i del 30% respecte del que estava previst per aquest any.

Les retallades dobles de pressupost, que la Generalitat atribueix a la crisi, no afecten de la mateixa manera en canvi a altres partides. Per exemple, la despesa general de la Conselleria d’Educació s’ha incrementat enguany en un 5.2% respecte de l’any anterior. I de fet, globalment, els pressupostos de 2010 per a l’executiu valencià s’han incrementat en un 0.7%. La retallada afecta sobretot i bàsicament els ajuts a la llengua, que baixen de mitjana un 33%, com ja hem indicat. Fa algunes setmanes ja vam dir que la retallada s’ha donat també al foment de la llengua als mitjans de comunicació, fet que ha situat el País Valencià a la cua estatal en foment de la llengua propia en aquest àmbit, per darrera fins i tot del que destina el govern d’Asturies a l’asturià (3.5 vegades més que la Generalitat), i a anys llum d’altres territoris com Galícia, que multipliquen per 30 la inversió valenciana.

Per tot plegat el president d’Escola Valenciana, Diego Gómez, creu que la Generalitat “vulnera la Llei d’üs i Ensenyament del Valencià” (LUEV) que obliga les institucions del País Valencià a donar suport a la llengua pròpia per tal d’assolir la seva normalització; “mentre a les Trobades reivindiquem que el valencià és la clau que obre totes les portes, la Generalitat ha trencat la clau i l’ha tirat al riu”. Per Gómez “el govern valencià està tirant per la finestra tota la feina de normalització lingüística a l’escola i en l’ús social del valencià”.

Vergonya Cavallers!


Defensar la nostra llengua passa per a demanar el requisit lingüístic als funcionaris valencians


El País Valencià és l’única autonomia de parla catalana en la que no és valora la llengua pròpia per administrar-se i servir als ciutadans, un requisit que també hi es a Galícia o al País Basc

Si els funcionaris valencians no necessiten saber valencià per a exercir de funcionaris, difícilment ens podran atendre si demanem ser atinguts en la nostra llengua, ja que és un dels drets que tenim els valencians recollits en l´estatut i la constitució, per aixó cal que passem mocions requerint el domini de la nostra llengua als nostres funcionaris començant pels nostres ajuntaments. Ademés l´estatut  del País Valencià deixa ben clar que hi han dos llengües oficials, per tant té molt de sentit que els nostres funcionaris dominen ambdues llengües.
Les administracions públiques valencianes, els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat, com també l’Estat, tenen, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el compromís irrenunciable en la recuperació del nostre idioma. Segons el nostre ordenament jurídic, la Generalitat és subjecte fonamental d’aquest procés de normalització lingüística,  i per tant té el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereixEncara que han passat més de vint i cinc anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús són molts els àmbits on ara mateix no ha canviat la situació de deixadesa i deterioració en què es troba el valencià, segons diu aquesta Llei, en bona mesura perquè la Generalitat, que s’hauria de trobar al capdavant del procés normalitzador, incompleix l’acord que les Corts Valencianes aprovaren en el seu dia.
Demanem que la nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana que prepara el Govern valencià, es regule que el coneixement del valencià siga requisit per a accedir a un lloc de treball a l’administració. No podem consentir que les administracions públiques discriminen la llengua pròpia del nostre territori. Els valencians i valencianes mereixen rebre un servei de qualitat a les seues administracions, que es respecte el seu dret a ser atesos en valencià, i cal passar mocions a favor del requisit lingüístic començant als nostres ajuntaments. Si Galícia, Catalunya, el País Basc, les Illes Balears tenen aquest requisit lingüístic per a ser funcionari per les respectives administracions, no tendria que haver tampoc cap partit polític ni oposició al País Valencià en contra d´aquest requeriment, ja que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià, i la Generalitat té el deure de promocionar-la i normalitzar-la.
 

Les llengües més amenaçades, al mapa

DIJOUS, 12/03/2009

La Unesco publica un atles interactiu amb les 2.498 llengües en perill d’extinció

Imatge gran de la noticia
La Unesco fa molts anys que s’interessa per la desaparició de la diversitat lingüística al planeta. Ja el 1993, a les beceroles d’internet, va començar a publicar el Llibre vermell de les llengües amenaçades, que incloïa una llista de llengües en perill d’extinció. La Unesco ha continuat seguint de prop aquest camp per mitjà d’una altra eina, l’Atles interactiu de les llengües del món amenaçades, publicat en paper per primera vegada el 1996. Es va actualitzar el 2001 i ara se n’ha publicat la tercera edició, en què que s’ha optat també pel format interactiu. Gràcies a l’aplicació Google Maps, la Unesco ha situat en un mapamundi les 2.498 llengües, de les 6.700 que es parlen, que tenen moltes possibilitats de desaparèixer. Del català, al mapa (també en pdf) només s’hi esmenta el dialecte alguerès, l’únic que entra dins els criteris aplicats per la Unesco per determinar les llengües o variants que tenen amenaçat el futur. A l’atles s’explica el fenomen de l’extinció de llengües i es determina quin grau de perill presenta cadascuna (extintes, en perill crític, en perill greu, en perill o vulnerables), en quins llocs es parlen i amb quina proporció. Segons la Unesco, 233 llengües s’han extingit des de 1950. I una fa ben poc: amb la mort de Marie Smith Jones, l’any passat, va desaparèixer l’últim parlant de l’eyak d’Alaska.
Estadísticament, l’Índia, els Estats Units, el Brasil, Indonèsia i Mèxic són els països que tenen més llengües en perill, en contrast amb Papua-Nova Guinea, el país que té la diversitat lingüística més important del món (se n’hi parlen més de vuit-centes) i que, proporcionalment, és el que té menys llengües en perill. La Unesco també recorda que una llengua pot tornar a revitalitzar-se. Com el cornuallès, una llengua celta parlada al sud-oest de la Gran Bretanya fins el segle XVIII. Des del 1920, gràcies a l’esforç d’uns quants entusiastes, s’ha intentat recuperar.