Cometre un error és tan sols un pas endavant per a coneixer-nos

 

 

A voltes has de cometre grans errors abans de fer les coses bé.

Els errors són dolorosos però són l’única forma de trobar qui realment som.

 



L’única lluita que es perd és aquella que s´abandona

A tots aquells que lluiten i fan canviar les consciències per un món més just,

i que a voltes són incomprenguts i malinterpretats,

ja que a voltes és dificil anar contra la corrent,

gràcies pel vostre esforç perquè en el futur molts de nosaltres us farem costat,

ja que la vostra lluita donarà les fruites desitjades.

Tingau ben present que cal sempre lluitar per el que siga sensat i tinga sentit comú,

encara que siga sols per la mateixa dignitat,

i recordeu sempre que l´única lluita que es perd és aquella que s´abandona.

És difícil acceptar la veritat quan les mentides són exactament el que voliem escoltar.

 



Volem viure plenament en la nostra llengua

La llengua es dignifica usant-la, parlant-la i escrivint-la.

perquè quan som infants d´ella aprenem a parlar,

i quan som adults la comencem a estimar,

perquè és el que ens defineix com a persona per a comunicar i socialtzar,

i el que perd la seva llengua les seves arrels arriba a abandonar,

i  aquell que l´abandona, per sempre dóna la raó als que la volen eliminar.



Per sempre aquí per tu estaré

Si et veig plorar, riure et faré ;

si sents fred, et abrigaré;

si dorms, el somni et cuidaré;

si no tens forces, te les donaré;

si no veus la llum, les estrelles les aproparé:

si caus, a aixecar-te t’ajudaré;

si necessites alguna cosa, la descobriré;

si em necessites, aquí sempre estaré.

No deixis que el món canviï el teu somriure,   fes que el teu somriure canviï el món.

 

 

Obre la teva ment

La veritat no entra si no l’han convidat. És el seu costum respectar el lliure albir. Si mantens tancades les portes de la teva ment i cor, la màgia de la vida no et tocarà. Et sentiràs sol i atrapat. Seràs un navegant de l’avorriment i la rutina. Obre la teva ment. Per totes les adreces et assaltaran els mestres. I cada un d’ells et donarà una valuosa lliçó. No ensenyen les formigues ordre i tenacitat? Treu la runa, fes un espai i disposa’t a rebre. Permet-li a l’amic, l’enemic, l’estrany, al presumit, al parc, al bohemi, al xerraire, al qual sembla extraviat i ignorant, que et diguin el que han de dir-te. Que escriguin amb la seva tinta en una de les teves pàgines. Que t’ajudin a desembolicar els teus dubtes. Obre la teva ment. Obre’t a tot ia tots, sense discriminacions ni menyspreus. No et converteixis en cobrador de multes. No hi ha éssers millors ni pitjors, sinó oberts o tancats. Tots tenen peces que enriquiran la teva ànima. Si vols omplir les teves arques de tresors, si vols viure sempre en lluna plena, trenca la muralla de l’orgull, i accepta que no saps. Obre la teva ment.

El poble despertarà

Podran tallar totes les flors però no podran apagar la primavera, ja que prompte o tard el poble despertarà i ja més mai podran tallar cap més.

Després del silenci i la foscor de la nit vindrà el preludi de l´alba i en cada racó neixerà una flor.

Si no ets capaç de veure la realitat del món que t’envolta, quan aquesta arriba a tu, et destrossarà i serà massa tard per despertar. Expressa’t, no et reprimeixes!

La raó sempre guanyarà a la repressió