Al primer pis de l’Ajuntament de Benigembla, on hi ha els serveis administratius sona una cançó de Lady Gaga. No és fil musical, és un aparell de ràdio amb una emissora qualsevol sintonitzada. Bé, segurament no és una emisora qualsevol sinó fàcilment alguna de les moltes ràdios anglòfones que emeten a la Marina Alta, algunes amb llicències dubtoses.

A Benigembla hi ha molta pau i fa bon sol. Dos elements valorats com l’or per les desenes de residents britànics (en són la meitat dels 600 habitants) que han triat aquest poblet de l’interior de d’aquesta comarca per a descansar de forma indefinida. El seu aliat: el clima. El seu enemic: el reüma. A més, se suma el factor que molts benigemblers entenen i parlen l’anglés; bé perquè han estat emigrants als Estats Units; bé perquè són fills o néts d’eixos emigrants i han decidit fer vida al poble dels avantpassats.

Benigembla, la Marina Alta

Sobre aquest escenari, la Masonic Home of Valencia Association (MHVA) va pensar que Benigembla era el lloc idoni per a fer possible una residència per a majors. Aquesta associació d’origen anglés està formada majoritàriament per maçons que viuen al País Valencià (a tot l’Estat espanyol en són uns 6.000 membres), segons explica el seu secretari, Keith Hart, jubilat que viu al poble amb la dona.

El projecte per a la construcció de la residència (en realitat són 42 habitatges molt menuts disposats en forma de bloc de bungalows) es va presentar a l’Ajuntament el 2002. L’associació havia comprat els terrenys un any abans. La corporació i tot el poble van rebre el projecte amb alegria, assegura l’actual alcalde, Joan Caselles. Aleshores ho veien com una inversió productiva i ara ho desitgen “com la salvació per al nostre poble perquè allí entraria gent a treballar i això revertiria en el bé de tots perquè nosaltres també tenim molta gent sense feina”, conta entristit l’alcalde.

Ho explica amb tristor perquè el projecte pareix bloquejat de totes totes. Els terrenys que l’associació maçònica va comprar a la riba del riu Gorgos (o Xaló) estan afectats per la declaració de Lloc d’Importància Comunitària (LIC), figura legal conservacionista recollida en una directiva europea que no permet edificacions d’eixa classe a fi de protegir la biodiversitat d’un ecosistema determinat. Com a últim recurs, l’Ajuntament està intentant aconseguir la Declaració d’Interés Comunitari per a la residència, però tot fa pensar que la cosa no anirà endavant.

Tant és així que, tot i els desitjos de l’alcalde de que els maçons “busquen un altre terreny al poble”, l’associació ha decidit “desbloquejar els diners” que tenien previstos per a la residència, uns 450.000 euros. Una quantitat que ara destinaran “a l’ajuda d’uns altres necessitats a través de la caritat, assistència sanitària…”, més enllà de Benigembla.

Xoc de mentalitats

Tanmateix, encara que segons Hart aquest replantejament “és bo també per a la gent”, l’anglés no s’està de remugar per no haver aconseguit fer realitat el projecte. En la mentalitat anglesa es fa molt difícil entendre que un projecte “tan solidari” no puga reeixir per una qüestió legal. “Això del riu no és una raó”, es queixa.

Un malestar que comparteix l’alcalde, que veia el projecte com una oportunitat única per al reviscolament de la població. Un exemple clar de la contraposició de l’interés comú amb la legislació que prova d’amparar la societat des de la norma. Agreujada, més encara per “la situació desesperada dels pobles menuts ofegats per la manca de recursos”, lamenta Caselles.

I tanmateix, la vida roda. La gent major prepara l’arròs caldós, s’olora del carrer estant. Benigembla pareix que es queda sense residència maçònica. Però el sol lluïx i els residents (britànics o no) i els natius (emigrants o no) se’l disfruten.

Tweet

El BLOC de Benissa troba insuficient la inversió de la Diputació d’Alacant al municipi en el Pla d’Obres i Serveis d’enguany

Xavi Tro, portaveu del BLOC de Benissa

21 de febrer de 2012

Aquesta setmana hem conegut que la Diputació d’Alacant ha inclòs 6 obres de la nostra comarca dins del Pla d’Obres i Serveis d’enguany. La inversió prevista per a aquestos projectes és d’un total de 1.965.095 euros, dels quals la Diputació n’aportarà 1.385.000. Per municipis, Dénia s’emporta 784.711 euros i la Diputació finança el 65 % del total de les obres, per tant la capital de la nostra comarca només haurà de posar el 35 % restant. Mentre, al municipi de Benissa, la Diputació subvencionarà amb 172.500 euros les obres d’urbanització del carrer l’Albercoquer, aquesta actuació té un cost total de 440.385 euros, finançant així l’organisme provincial el 39 %, d’aquesta manera l’Ajuntament de Benissa haurà de posar el 61% que falta, això vol dir 267.885 euros, d’unes obres, això si, totalment necessàries i que evidencien una vegada més, la falta d’inversió en la Fustera de Benissa, un dels motors econòmics segons el regidor nacionalista, conjuntament amb tota la nostra zona costanera, tantes vegades oblidada i descuidada.

Llíber s’endú 230.000 euros, aportant la Diputació el 95 %, la mateixa quantitat i el mateix percentatge per a Jesús Pobre (EATIM amb batlle socialista), mentre, a la Vall d’Ebo amb batlle socialista, la diputació assumeix 133.000 euros dels 140.000, pràcticament la totalitat de les obres i a Castell de Castells l’organisme provincial posarà 132.999 euros d’un total de 139.999 euros, pràcticament també el 100%.

Per tant, una vegada conegudes les quantitats i els percentatges podem afirmar que Benissa s’emporta una de les inversions més baixes dels 6 municipis de la nostra comarca beneficiats i el % més baix de tots, sent l’únic municipi que supera amplament el pagament del 50 % del total de l’obra subvencionada. En eixe sentit des del grup municipal BLOC de Benissa – Coalició COMPROMÍS es pregunten quina quantitat i quin percentatge arreplegaria Benissa si el batlle Juan Bautista Rosselló no fora també diputat provincial, perquè vist el vist i així i tot, afirma que el poble està al vagó de cua en inversions de la Diputació. “En uns moments de greu crisi econòmica com el que patim, Benissa ha de lluitar per aconseguir cada euro de subvenció, conscients que eixos poden ser pràcticament els únics diners que puga tindre el nostre municipi en matèria d’inversió per enguany”, ha manifestat el portaveu, Xavi Tro, al conèixer la baixa inversió.

Dels sis pobles de la llista no hi ha cap poble que tinga batlle del Bloc-Coalició Compromís, tanmateix si que hi han socialistes malgrat que hi han menys batlles socialistes a la comarca que del Bloc-Coalició Compromís. Recordem que sols Vall d’Ebo i Xàbia tenen batlle socialistes, i Jesús Pobre que és un EATIM. Per tant creiem des de el Bloc-Coalició Compromís estem clarament discriminats en matèria d´inversió per part de la Diputació d´Alacant.

Tweet

4 de febrer de 2012

Experts en cicloturisme-alguns dels quals han recorregut bona part del món en bicicleta-han certificat la qualitat de les rutes de Bicicleta Tot Terreny (BTT) de la Vall de Pop i el seu enorme potencial com a producte turístic, després de recórrer un dels seus traçats que part des Calp i arriba Parcent, i que uneix mar i muntanya per atractius paratges. El dictamen de els experts constata la consideració que es té des de l’associació d’empresaris del vall que, al costat de l’administració pública, està disposada a promocionar el cicloturisme a totes les seves modalitats.

El grup, integrat per prop d’una vintena d’experts, va estar encapçalat per l’escriptor i geògraf José Manuel Almerich, i el president de l’Associació d’Empresaris de la Vall de Pop, Ángel Vives. “La seva opinió ens resultarà molt valuosa per millorar els nostres serveis hostalers i posar-nos a l’alçada d’altres regions d’Europa on el cicloturisme està més consolidat “, assegura Vives. “Amb gent amb experiència és més fàcil viatjar”, afegeix Almerich, “Però també aprendre d’ells i deixar-nos assessorar sobre les rutes proposades i decidir les millors alternatives “. El recorregut va partir des de Dénia fins a arribar Calp amb el tren, un mitjà de transport que forma una simbiosi perfecta amb la bicicleta. Des Calp es va iniciar l’ascens a la Serra de Oltà per encarar la vall de Marnes i la serra de Bèrnia. El Museu Maserof constituir la primera parada gastronòmica, a la qual van seguir Castell de la Solana i Casa Julia, on culminar l’etapa. El grup va fer el camí de retorn quatre dies després pel Pla de Petracos i la Vall d’Ebo, recorrent els descensos des del cim de la Almiserà i arribar al litoral després de creuar la marjal Pego-Oliva. Els experts han expressat la seva satisfacció per aquesta experiència i han donat una gran nota a aquesta ruta, que es complementa amb una oferta gastronòmica que han qualificat de “Extraordinària”, a més de destacar l’atractiu cultural i paisatgístic que ofereix el seu entorn. Almerich, expert coneixedor del patrimoni natural valencià i autor d’una vintena de publicacions, va actuar de guia per aquest recorregut que va incorporar la visita als cellers Gutierrez de la Vega, en companyia del seu fundador Felipe Gutiérrez. L’oferta de rutes forma part del futur Centre BTT Vall de Pop-Marina Alta, que problamente tindrà la seu a l’Hotel Casa Julia de Parcent, i que s’incorporarà a la xarxa valenciana de centres BTT. A més, les rutes se senyalitzaran convenientment i es complementaran amb tota mena d’infraestructures que garanteixin la seguretat i el confort per als esportistes. Amb aquest tipus de projectes i iniciatives es pretén diversificar l’oferta turística de la vall i oferir alternatives al visitant perquè pugui conèixer amb profunditat els seus valors culturals i espais d’interès.

Tweet

La façana del Sindicat està totalment restaurada, però molts creiem que no tendrien que haver deixat el slogan “Religión, Patria y Agricultura” ja que es fa referència a un passat de dictadura i feixisme. Tal volta es podria sustituir per ¨Centre Social el Sindicat de Benigembla¨. Esperem que es modifique açó un dia d´aquestos. De totes formes si que es podria constatar que fou  l´Antic Sindicat Agrícola Sant Francesc Xavier, ja que aquest edifici ja té un altra funció i depèn del municipi. Un local d´encontre social i cultural del municipi no pot tindre el slogan ¨Religión, Patria y Argricultura¨ en la seva façana ja que vivim uns altres temps.

Tweet

23 de gener de 2012

Aquest Pla d’Acció d’Energia Sostenible es redacta per satisfer les necessitats específiques de l’expedient de contractació A14-170-10 “Servei de consultoria per a la redacció dels inventaris de referència i els Plans d’Acció d’energia sostenible (Pacte dels Batlles) “de l’Excel · lentíssima Diputació Provincial d’Alacant. La Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea va posar en marxa, el 29 de gener de 2008, el Pacte dels Batlles com una resposta de les ciutats més compromeses amb la lluita contra l’escalfament de la Terra.   Aquest document plasma el compromís municipal per desenvolupar accions i projectes concrets per dur a terme el Pla d’Acció d’Energia Sostenible. Per a la seva submissió a informació pública a continuació s’adjunta el Pla d’Acció d’Energia Sostenible.

Per cert aquest informe de més avall sols es troba en llengua castellana, per aixó des d´aquest bloc volem

manifestar la nostra discomformitat que no estiga en valencià també com ho manifesta la LUEV, i

recordem que la nostra llengua és també oficial.

Enllaços
Pla d’Acció d’Energia Sostenible

Tweet

Tot això suposa una millora notable de la cobertura, la qualitat i la velocitat dels serveis de banda ampla mòbil per més d’un milió d’habitants
Telefónica ha invertit en l’últim mes més de 3,3 milions d’euros al País Valencià amb l’objectiu de duplicar la capacitat de la banda ampla mòbil de mig centenar de localitats. Aquests treballs suposen una millora notable del servei per més d’un milió d’habitants que podran gaudir de connexions d’alta velocitat des dels seus terminals mòbils, pastilles i dispositius portàtils.
Aquesta adaptació de les estacions base valencianes a la freqüència 900, redunda en una millora notable de la cobertura, qualitat i velocitat dels serveis de banda ampla mòbil, proporcionant als usuaris de Movistar al País Valencià la capacitat d’accés a connexions d’alta velocitat , pràcticament en qualsevol punt on es trobin. Telefónica està treballant des del mes de setembre en el desplegament de la freqüència 900 i, actualment, les millores han arribat ja al 50% de la població del conjunt de les tres províncies.
Totes aquestes inversions per a l’ampliació i millora del servei de cobertura estan plasmades en un pla de desplegament que finalitzarà el 2013, any en què està previst que totes les poblacions de la Comunitat Valenciana estiguin dotades de la millor xarxa de cobertura de serveis de banda ampla mòbil. Actualment, la xarxa mòbil 3G de Telefónica ofereix una cobertura del 96,3% de la població, la més àmplia del País Valencià.

Poblacions de menys de 1.000 habitants

En l’àmbit rural, Telefónica ha realitzat un gran esforç inversor amb l’objectiu d’ampliar la seva oferta de serveis de banda ampla (ADSL) sobre xarxa fixa i també a la banda ampla mòbil 3G en nuclis de població per sota de 1.000 habitants. Aprofitant les excel · lents prestacions de propagació de la banda de 900 s’ha implantat aquesta freqüència en poblacions com Gaianes, Atzúvia, Castell de Guadalest, Bolulla, Agres, Benigembla, Castell de Castells, Vall de Gallinera, Fageca, Alqueria d’Aznar, Confrides, Alfafara , Baixador de Betxí, Alcublas, Higueruelas, Sot de Xera o Alpuente, entre d’altres.
L’objectiu marcat per Telefónica és seguir evolucionant la seva xarxa d’accés mòbil perquè els seus clients puguin beneficiar-se de millor cobertura i prestacions tant en zones rurals com a l’interior dels edificis. Tot això, gràcies a les millors condicions de propagació i major abast de la banda 900 Mhz, habilitada pel Govern per a la prestació de serveis UMTS o de tercera generació.

Tweet

 18 de gener de 2012

 Deu dels 19 municipis valencians amb més del 50% d’estrangers estan a la Marina Alta

Tretze pobles han perdut residents estrangers, entre ells Calp amb 258 menys i Dénia amb 82. Els estrangers representen en Benitatxell el 70,80% del cens.

Entre els 19 municipis del País Valencià en què els estrangers són almenys la meitat de la població hi ha deu pobles de la Marina Alta. Els residents forans continuen tenint en aquesta comarca un gran pes demogràfic. Representen el 44,47% de la població. En l’últim any, van arribar 432 nous immigrants. Aquesta xifra dista molt de les d’anys anteriors, quan les possibilitats de treball i benestar eren un imant que atreia a molts estrangers. No obstant això, per als residents europeus que vénen a jubilar-se, la comarca segueix sent molt atractiva. El Poble Nou de Benitatxell és el quart municipi valencià amb més residents estrangers. Compta amb 3942 mentre que la població total és de 5568 habitants. 3430 d’aquests residents procedeixen de països de la Unió Europea. I, d’aquests, 2257 són britànics. Mentre, Llíber és el sisè poble valencià amb més estrangers (el 67,85%). El perfil és més o menys el mateix. Dels 726 residents forans, 714 provenen de països de la UE. Teulada-Moraira també està en els primers llocs d’aquest rànquing demogràfic. En concret, és el setè poble del País Valencià amb més estrangers. Dels seus 14.722 habitants, 9787 han vingut d’altres països (8189 de països de la UE). Altres pobles que superen el 50% de població forana són Calp, els Poblets, Alcalalí, Orba, Xàbia, Murla i Ràfol d’Almúnia. A més, propers a aquest percentatge estan Benidoleig (49,89% de residents estrangers), Benigembla (49,34%), Xaló (49,04%), Benissa (47,86%), Atzúbia (46,16%), Tormos (45,17%) i Parcent (43,37%). Tot i l’innegable pes demogràfic dels immigrants a la Marina Alta, ja s’aprecia que la crisi fa que molts d’aquests residents decideixin tornar als seus països. Tretze municipis de la comarca van perdre l’any passat població estrangera. A Calp, hi ha ara 258 residents forans menys. Mentrestant, a Dénia, aquest col · lectiu s’ha reduït en 82 persones. També han perdut població immigrant Alcalalí (-77), Beniarbeig (-7), Benimeli (-2), Gata de Gorgos (-7), Murla (-15), Orba (-27), Pego (-9), Senija (-6), Teulada (-42) i la Vall de Laguar (-15). Una dada curiosa és el de Xàbia, on la població forana augmentar el 2011 en 469 persones. La xifra és superior fins i tot l’increment total de la comarca. Sense aquesta aportació, a la Marina Alta la immigració estaria ja en números negatius.

Tweet

7 de desembre de 2011

Nou anys després, el projecte de la Masonic Home of València Association (MHVA) de construir una residència d’avis a Benigembla ha quedat en res. La MHVA, una lògia integrada per residents britànics i que té gran implantació a la Marina Alta, està a un pas de tirar la tovallola. Les pegues de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient han pogut amb la paciència d’aquests maçons, que havien reservat 450.000 euros per edificar una residència que era una mena de casa de retir, però que també destinava llits per la gent gran de Benigembla.

El projecte, que s’havia de desenvolupar en uns terrenys situats al costat de l’actual zona d’acampada (a uns 300 metres del poble) que l’associació maçònica ja va adquirir el 2001, tenia afecció sobre el LIC (Lloc d’Interès Comunitari) del riu Gorgos . Aquest possible impacte en una zona protegida s’ha convertit en un obstacle insalvable. Que el projecte quede encallat després de nou anys de tràmits ha enfadat a aquest col · lectiu maçó. El seu vicepresident, Bruce Nightingale, ha declarat al setmanari anglès Euro Weekly que, encara que no han renunciat definitivament al projecte, sí que van a desafectar els 450.000 euros per destinar-los a causes benèfiques.

El batlle de Benigembla, Joan Caselles, del Bloc, preguntat per  aquest projecte, ha subratllat que és “molt important per al poble”. Va afirmar que l’ajuntament l’ha donat suport perquè crea llocs de treball i, a més, a la residència es reservaven places per als ancians de Benigembla. Els veïns coincideixen majoritàriament amb Joan Caselles. Havien acollit la possibilitat que es construís aquesta residència amb els braços oberts i consideraven que no només seria un esperó per a l’economia de Benigembla (un poble de tot just 600 habitants), sinó per a la de tota la Vall del Pop.
La Masonic Home of València Association ho veia fet el 2002, quan va iniciar els tràmits i no va trobar, en un primer moment, cap reticència. Tant era així que fins i tot va redactar el projecte. Però els permisos no acabaven d’arribar i la conselleria només feia que demanar nova documentació. Però, el 2005, la conselleria ja va advertir que els terrenys de la residència estaven dins el LIC del riu Gorgos.

Tweet

Seguiu l´enllaç,

http://youtu.be/0G8m0EoiW_s

Segons l´empresa Coll de Rates, li falten 2.000.000 de metres quadrats de la seva titularitat del terreny en el terme de Benigembla. És important que tothom sàpia les seves fites i reclame per a que aquesta empresa no puga reclamar terrenys que no són seus.Com és possible que una empresa que es diu seriosa no sàpia les fites del terreny que ha comprat?. Aquesta reunió va tenir lloc al Sindicat el dia 21 de juliol de l´any 2011.

Tweet

El Bloc de Benigembla critica que la senyalització de continguts patrimonials de

40 municipas del Centre de Desenvolupament Rural Aitana estiga només en

castellà

2 de desembre de 2011

En el any 2010 es va portar al cap la senyalització de continguts  patrimonials i culturals de 40 municipis per part del Centre de Desenvolupament  Rural Aitana. Aquestos panells informatius es redactaren exclusivament en  castellà en els 40 pobles. El Centre de Desenvolupament Rural d´Aitana va rebre  una subvenció de 137.000 euros per a portar al cap aquesta senyalització per  part de l´Àrea de Desenrotllament Rural, depenent de la Conselleria  d´Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua. Considerem que aquesta acció es molt  positiva per a la promoció, i per a donar a conèixer els nostres pobles, però ” lamentem profundament que una volta més que aquesta informació no estiga en la  llengua pròpia del País Valencià”, així ho ha denunciat el Bloc de Benigembla.

”Però també volem dir, que en el plànol que apareix en el panell informatiu de Benigembla, els noms del carrers apareixen exclusivament en castellà, malgrat el fet que estan oficialment en valencià, i també dir que rebategen el Carrer Llarg com a Calle Caudillo. La Generalitat Valenciana té el deure d´aplicar la normativa lingüística autonòmica en vigor que garanteix l´ús normal, la promoció i el coneixement del valencià (art. 2 i 5 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre d’ ús i ensenyament del valencià). Per allò que s´ha exposat, des de el Bloc-Coalició Compromís de Benigembla  volem manifestar el nostre malestar amb aquest incompliment, alhora que  denunciem amb fermesa aquesta actitud discriminatòria cap a la llengua pròpia  del País Valencià”.

Tweet

Pàgina següent »