Llig, Informat i Debat                                                     

Després del silenci i la foscor de la nit vindrà el preludi de l´alba.

El Gatinvisible

___________________________________________

Clam a Castelló per TV3

18 de febrer de 2012

Uns 15.000 manifestants recorren els carrers de la ciutat per reclamar el retorn de les emissions, un any després de l’apagada

Els carrers de Castelló de la Plana s’ha omplert de gom a gom, amb uns 15.000 manifestants que han volgut a dir al president de la Generalitat: ‘#FabraVolemTV3‘. La manifestació ha aplegat gent vinguda d’arreu del territori i ha estat encapçalada per representants de la cultura, el   sindicalisme i la  política, demanant que s’impulsi una solució de futur, que es posi  fi a la situació  actual i recordant que la reivindicació encara és  viva. ‘Li recordem al govern valencià en territori del president Fabra que la majoria de la societat valenciana vol les emissions de TV3′, ha declarat el coordinador d’ACPV, Toni Gisbert, un cop acabada la manifestació.

Gisbert valora el canvi de situació que podria significar que ara presideixi la Generalitat Alberto Fabra, i no Camps. ‘De la bel·ligerància de Camps hem passat a una no bel·ligerància amb Fabra. Però ara volem que es passe d’una actitud passiva a una d’activa, perquè ja no hi ha excuses. Està clar que la majoria de la societat valenciana vol TV3′.

I admet una certa desconfiança enversa el govern de Fabra, després de les declaracions d’ahir del vice-president, José Císcar, dient que les emissions de TV3 serien possibles quan es disposés d’un nou múltiplex de TDT i si el govern català repectava ‘les senyes d’identitat valencianes’. Gisbert opina: ‘Poden ser dues coses: o bé un discurs adreçat al consum intern, a calmar determinades bases perquè no se’ls acuse de carrergar-se l’herència de Camps, i podria significar que Fabra no significàs un canvi real. Ho sabrem en els pròxims mesos, que és quan Fabra hauria de fer un gest positiu’.

Personalitats en la manifestació

A primera fila hi anava Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I de Castelló; Eliseu Climent, president d’ACPV; Joan Francesc Mira, de la junta directiva d’ACPV; Teresa Parejo, de la plataforma Sense Senyal; Vicent Pitarch, de l’Institut d’Estudis Catalans; Lluís Meseguer, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana; Maria Nebot, de Castelló per la Llengua; Maribel Peris, del Grup de Recerca de la  Memòria Històrica de Castelló; Guillem Palomo, president del Centre Excursionista de Castelló, i l’escriptor Vicent Usó.

Rere una segona pancarta, amb el lema ‘Per la legalització de les emissions de TV3′, hi havia Encarna Barragán, de Comissions Obreres; Tino Calero, d’UGT; Àlvar Anyó, d’Intersindical Valenciana; Francesc Colomer, del PSPV; Josep Maria Panyella, president del Bloc; Joan Baldoví, diputat de Compromís; Marina Albiol, diputada d’EUPV; Núria Arnau, d’ERPV; Pura Peris, dels Verds; Josep Guia, del PSAN, i Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència.

La manifestació havia començat a les sis de la vesprada a la plaça de les Faroles i ha acabat a la plaça de l’Ajuntament, on el lingüista Vicent Pitarch ha fet la lectura del manifest reclamant que es posi fi a l’apagada.

Un any sense senyal

La desconnexió dels repetidors d’ACPV, el 17 de febrer de 2011, va posar punt final a vint-i-sis anys  d’emissions. L’apagada va tenir una resposta  molt contundent des de la societat  civil, en forma de concentracions i manifestacions espontànies a tot el País Valencià, i l’aprovació de nombroses mocions municipals. El punt culminant va ser la multitudinària manifestació  que el 16 d’abril va omplir amb unes cent mil persones els  carrers més cèntrics de València.

ELS AGENTS INICIEN LA REPRESSIÓ CONTRA LES RESPOSTES A LA POLÍTICA DE FABRA

A LA POLICIA NACIONAL NO LI VA IMPORTAR QUE ELS SEUS ESPÀRRINGS FOREN JOVES AMB CAUSA.

La Policia Nacional colpeja estudiants i deté fins a onze persones en dos dies arran de les protestes de l’alumnat de l’IES Lluís Vives contra els impagaments i les retallades patides en el centre per part del Consell. EUPV, Compromís i l’STEPV demanen la dimissió de Paula Sánchez De León , delegada del Govern.

17 febrer 2012

Primer acte de repressió explícita i de violència permesa contra el rebuig de les polítiques aplicades pels governs central i autonòmic. Com si València no estiguera ja prou col·locada al mapa de la vergonya, la Policia Nacional s’hi sumava ahir i despús-ahir als nostres responsables polítics i posava el seu gra d’arena per enfonsar un poc més la imatge de la nostra terra.Les víctimes? Els estudiants de l’IES Lluís Vives, que en aquesta ocasió es concentraven a les portes de l’institut per reclamar la calefacció i altres serveis bàsics que falten al centre perquè el Consell –a aquest tampoc- no paga les factures del subministramentss. I així, #IESLluísVives, el cèntric institut de València amb llarga tradició contestatària, es convertí en primer tema de conversa en Twittera tot l’Estat durant la vesprada d’ahir. Malauradament, no fou per recordar la figura de l’humanista valencià més cèlebre de tots els temps.Fins a deu persones foren detingudes ahir en la concentració que protestava contra la repressió policíaca comesa el dia d’abans, que havia acabat amb un adolescent arrestat i diversos ferits.

Les porres arribaren fins i tot dins d’El Corte Inglés, on els agents hi van retindre una xiqueta, després d’haver colpejat dues persones que s’hi refugiaren dins del centre. Tot, amb el vistiplau del gran magatzem Coses de les Forces de Seguretat de l’Estat, el rebuig a la violència se saldà amb més violència. La crida a la solidaritat amb els estudiants represaliats el dia anterior va funcionar per fi i, ahir a la vesprada, la gentada concentrada al carrer Xàtiva aconseguia obrir-se pas entre el trànsit del carrer Colom i burlar fins i tot el desmesurat desplegament policial –al voltant de vint furgons d’antiavalots es comptaven a la zona- que intentà dispersar, sense èxit, la protesta disparant pilotes de goma. I la seguretat estatal es refugià en el lliure mercat i aquest l’obrí les portes de casa: les porres arribaren fins i tot dins d’El Corte Inglés, on els agents hi van retindre una xiqueta, després d’haver colpejat dues persones que s’hi refugiaren dins del centre. Tot, amb el vistiplau del gran magatzem. Quan començaren a córrer les notícies sobre més detencions, la protesta -que havia marxat cap a la seu de la Delegació del Govern per demanar responsabilitats a Paula Sánchez de León- es desplaçà fins a la Prefectura Nacional de Policia de la Gran Via de Ferran el Catòlic, on es trobaven els nous detinguts. A les portes de la comissaria, es repetiren les càrregues dels agents i els arrestos. Allà, també la diputada de Compromís, Mònica Oltra, va ser colpejada. Paula Sánchez De León, al punt de mira Per totes aquestes actuacions, Esquerra Unida, la Coalició Compromís i l’Intersindical demanaven ahir la dimissió “immediata” de Sánchez de León. I #PSánchezDimissió, de nou a Twitter, prenia força a primeres hores de la nit. La síndica d’EUPV en Les Corts, Marga Sanz, lamentà que la delegada del Govern “no coneix la Constitució ni el dret a la manifestació”. Per a Sanz, “no es pot ocultar el malestar davant els retalls del Consell als serveis públics amb repressió i conculcant drets fonamentals, com el dret a manifestar-se”. “Ahir –per dimecres, assenyalà la síndica d’esquerres- vam exigir que es depuraren responsabilitats i hui –per ahir- demanem la dimissió de la delegada del Govern”. A més, Sanz condemnà que “dos càrrecs públics, com són les diputades Esther López Barceló i Marina Albiol, hagen sigut espentades per la policia i se’ls haja impedit l’accés a la concentració”. L’STEPV, a més de demanar als centres educatius que s’adherisquen al comunicat elaborat per la comunitat educativa de l’IES Lluís Vives i que demanen la dimissió de la delegada del govern, ha proposat per a hui al professorat una aturada de classes després de l’hora del pati i concentracions de protesta a la porta dels centres, “en rebuig a aquesta nova agressió i en solidaritat amb l’alumnat detingut”. El sindicat insisteix, a més, que “aquestes agressions responen a una estratègia meditada de desprestigi i criminalització de l’ensenyament públic i de la comunitat educativa”. Per tot això, el Sindicat continua “animant el professorat i el conjunt de la comunitat educativa a mantindre i incrementar la pressió i las contundència de la resposta i continuar les mobilitzacions previstes per a aquest mes de febrer”. Per la seua part, l’alumnat tornava a convocar una concentració pel proper dilluns 20 a les 14:45 hores a les portes del centre. En total, els aldarulls d’estos dos dies podrien haver-se saldat amb onze detencions. De les sis persones arrestades durant el matí d’ahir –una menor d’edat, que quedà lliure en personar-se son pare-, una d’elles eixia en llibertat ahir a la nit, mentre que les altres quatre –totes militants d’organitzacions d’esquerres- romanien declarant i “segurament” passarien la nit a la comissaria de la Gran Via Ferran el Catòlic, segons confirmà ahir a l’Iinformatiu Adoración Guamán, membre de la Comissió de Justícia del 15-M. Dues persones més eren detingudes a la vesprada davant la mateixa Prefectura Policial, una de les quals va haver de ser evacuada en ambulància a causa de les lesions provocades pels agents en la detenció. A més, diverses fonts parlen de dos arrestos més als voltants del carrer Colom, que no han pogut ser confirmats per aquest diari.

Marxa pels símbols del malbaratament

De la Ciutat de les Arts i les Ciències al circuit de Fórmula 1 i de Castelló a l’aeroport

 Milers de persones s’han manifestat des del pont de l’Assut de l’Or, davant de l’edifici de l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, tots dos obra de

 l’arquitecte Santiago Calatrava, i s’han dirigit al circuit urbà de Fórmula Un al Port de València.

11 de febrer de 2012

Els sindicats de la funció pública efectuen accions de protesta a l’aeroport de Castelló, Terra Mítica, la Ciutat de la Llum i l’Àgora contra les retallades anunciades pel Govern valencià del PP. Una marxa de manifestants ha recorregut avui a València els “símbols del malbaratament de la Generalitat Valenciana” per protestar per la política “basada en els grans esdeveniments” del Govern valencià “que ara comporta retallades en serveis bàsics”.

La portaveu d’UGT Maite Montaner ha explicat que aquests espais són ”símbols molt clars de les festes i saraus del Govern valencià en aquests anys” i ha criticat que els empleats públics siguin els que “paguin el  malbaratament”. Per això, ha exigit la retirada del Decret-Llei del Consell de mesures d’ajust per a la reducció del dèficit, que suposa “el major atemptat perpetrat contra els empleats públics en la democràcia”. A més, ha exigit al Consell que convoqui la mesa general de negociació perquè els sindicats tinguin l’oportunitat de proposar “mesures alternatives” al decret. Per la seva banda, el sindicat CCOO ha criticat la política que ha dut a terme el Govern valencià en els últims anys, ja que és “un exemple que no sempre fer aquest tipus de grans infraestructures reverteix en riquesa i creació d’ocupació”, en referència a edificis com l’Àgora, destinat a acollir grans esdeveniments.

Els portaveus dels cinc sindicats que han convocat la manifestació (UGT,CCOO, CSIF, FSES i Intersindical) portaven durant la marxa la pancarta principal amb el lema “No a les retallades en el sector públic”. Tots ells han coincidit que a les mesures d’ajust del Consell avui “s’afegeix el problema” que suposa la reforma laboral anunciada ahir pel Govern central, i que segons la portaveu d’UGT significa “una agressió als drets dels treballadors” .

A la província de Castelló també s’ha celebrat una marxa de protesta que, en aquest cas, ha portat els manifestants des de la capital a l’aeroport de Castelló. La portaveu de CCOO a aquesta marxa, Xelo Valls, ha qualificat de “menyspreable” que es “carreguin els malbarataments d’altres temps, en què es va gastar el que no es tenia, sobre les esquenes dels treballadors dels serveis públics”. Valls ha posat com a exemple d’aquest “malbaratament” l’aeroport de Castelló, espai principal de la protesta al qual, segons els sindicats, no han pogut accedir “moltes persones” per falta d’aforament i han hagut de quedar a l’hotel. “Aquest aeroport”, ha assenyalat la portaveu de CCOO, “és una infraestructura milionària però deficitària i per la qual no s’ha interessat encara cap companyia aèria. És un exemple dels diners malgastat”.

No és el País Valencià que voliem

L’exclusió social és cada dia més present al País Valencià. Els desnonaments es multipliquen i les cues per aconseguir aliments, roba o alberg a les cases de la caritat, Càritas i altres organitzacions no governamentals són freqüents. La Generalitat Valenciana està al borde del col.lapse financer, ni pot pagar les fàrmacies, ni tampoc als proveîdors, o els col.legis, la CAM i el Banc de Valéncia s’han enfonsat i els valencians són cada dia més pobres.  Ademés hem venut Bancaixa per quatre perres al centralisme madrileny. En la reforma de l´estatut del 2006 ni el PP valencià, ni el PSPV-PSOE vaien ser reinvindicatius en quan al finançament, ni tampoc vaien demanar la deuta històrica. S´han fet molts errors durant aquestos 16 anys, i des de que està el PP governant al País Valencià llevant d´aquesta última etapa amb Fabra que han fet front comú amb Catalunya i altres territoris per a demanar el corredor del mediterrani, s´ha malgastat el temps en un discurs anticatalanista i d´enfrontament amb Catalunya que l´únic que ha aconseguit és que l´economia valenciana s´enfonse més. Unes polítiques equivocades d´una classe política mediocre que ha permés la corrupció, i que ha manipulat els mitjans de comunicació públics ademés d ´haver portat a milers de valencians a la pobresa i al desconcert. Quan era hora no vaien exigir el finaçament que tocava, ni vaien blindar les inversions estatals com si ho vaien fer a Catalunya o Andalusia, ni vaien exigir el que ens corresponia, i ara que podem esperar d´ells? L’ unic que no han pogut controlar és el temps que ara està al nostre favor,  ja que a mesura que passa el temps vegem que teniem molta raó i que que anaven molt malament. La indústria valenciana apareix gairebé desmantellada, i els preus a què es paguen els productes agrícoles fa insostenible l’agricultura valenciana. Ademas l’economia valenciana dels últims anys s’ha basat en la pura especulació urbanística i el turisme de poca qualitat, mentres s’han tancat moltíssimes empreses per impagaments de la mateixa administració valenciana. Però ara damunt hem perdut tot el poder finacer,  i els nostres empresaris estan ofegats.  Les futures generacions de valencians que encara no han nascut pagaran el desgavell d’ aquesta classe política corrupta que encara ens governa. No és aixó companys, no és el país pel que vaien tenir tants anhels, somnis i tantes esperances. Serà la comunitat d´aquesta gentola que no coneixen la vergonya, però aquest no pot ser el nostre país .

Si no ets capaç de veure la realitat del món que t’envolta, quan aquesta arriba a tu, et destrossarà i serà massa tard per despertar.
Expressa’t, no et reprimeixis!

El Gatinvisible

Acció Cultural del País Valencià esquiva l’embargament pagant 456.000 euros

Hi ha prevista una manifestació a Castelló per al dia 18, quan farà un any del cessament de les emissions de TV3 al País Valencià · ACPV ha pagat la meitat de les multes amb aportacions populars i compta pagar la quantitat pendent venent obres donades pels artistes del país

Concretament, el govern valencià va imposar una multa de 100.000 euros i dues de 300.000 cadascuna, que sumant-hi els interessos de demora i els recàrrecs, pujava a més de 800.000 euros. De moment, se n’han pagats 456.000: 126.000 de corresponents a la primera multa, i 330.000 de corresponents a la segona i a la tercera. I encara s’han de pagar els 373.000 euros restants, que amb els interessos, pugen a uns 400.000 euros.

‘En cinc mesos vam recollir prop de 400.000 euros, gràcies a la campanya de recollida de donacions. Aquests diners, tal com els recollíem els ingressàvem a l’Agència Tributària, i han permès de pagar la meitat de les multes’, explica Gisbert. I per haver demostrat voluntat de pagar han pogut negociar un ajornament que permet a l’entitat de satisfer la resta de la multa d’ací a uns quants anys, amb pagues quadrimestrals. ‘Hem passat uns quants mesos molt delicats, i ens ha salvat la reacció i el suport ciutadà’, insisteix a dir, perquè més dels 400.000 euros pagats són d’aportacions populars de milers de persones. ‘Si no arriba a ser  pel suport de tanta gent, l’entitat ara seria embargada. La resposta ciutadana ha estat extraordinària. Gràcies a aquest suport, no ens han embargat i hem pogut negociar amb l’Agència Tributària’. A més, l’entitat no ha patit econòmicament: la quantitat pagada fins ara prové de les donacions particulars, i la quantitat pendent es pagarà amb el producte de la venda de les obres d’art.

L’altra part del suport popular ha estat el centenar d’artistes dels Països Catalans que han col·laborat amb l’entitat donant-li obres. Els diners de la venda serviran per pagar la multa i l’obra servirà, a més, de garantia.

Vies de solució: projecte de llei i la judicial

Gisbert explica que en la situació actual solament hi ha dues vies possibles per a recuperar TV3: la política i la judicial; és a dir, si el projecte de llei de la ILP sense fronteres tira endavant al congrés espanyol i si el Suprem dóna la raó a ACPV en els recursos contra els expedients administratius del govern valencià.

Respecte del projecte de llei, pendent de continuar a la comissió parlamentària, la diputació de Castelló ha aprovat fa poc una moció demanant per unanimitat al govern espanyol que aprovi el projecte de llei, que permetria l’intercanvi legal d’emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega. Però no hi ha cap termini establert per a tramitar un projecte de llei, de manera que tant poden passar setmanes com anys.

‘L’esforç des del 2007 ha pagat la pena’

‘Hi ha gent que ens demana: ha pagat la pena l’esforç fet des del 2007 (quan hi hagué el primer expedient sancionador)? Nosaltres pensem que sí –diu Gisbert–. Al País Valencià hi ha una agressió contínua de la dreta espanyola contra la llengua, la cultura i els símbols d’identitat, i sovint l’esquerra i el nacionalisme hi han reaccionat retrocedint i cedint. En algun moment ens havíem de plantar i traçar una línia vermella. En aquest cas no era tan solament per una qüestió de llengua i de cultura, sinó també de drets democràtics i de llibertat d’expressió. Per això vam decidir que no retrocediríem.’

Gisbert també destaca que s’ha vist ben clarament que hi ha una majoria social que defensa TV3 al País Valencià, i en aquesta majoria hi ha responsables i institucions del PP. ‘Hi ha hagut un canvi social en favor de la normalitat de les transmissions. En canvi, el senyor Camps, que semblava intocable, ha caigut, i el govern valencià ha començat a parlar d’una altra manera i d’entendre’s amb Catalunya’. Pel coordinador d’ACPV, ‘s’ha demostrat que la societat pot plantar cara a un govern que aprofita la majoria absoluta per imposar-se, que pot ser frenat i que hi ha maneres de defensar la dignitat’.

‘La posició del govern de Fabra és de no bel·ligerància’

Fa un any que els repetidors van deixar d’emetre, però funcionen: ‘Demà mateix es podria reprendre l’emissió, depèn exclusivament de la Generalitat Valenciana, que retire els expedients administratius’, diu Gisbert, que recorda que, en les condicions actuals, reprendre les emissions seria arriscar-se ‘a unes multes que enfonsarien l’entitat’.

El canvi de govern valencià feia preveure també un canvi en l’ofensiva contra ACPV. ‘De moment, hem vist gestos’, aclareix Gisbert, i posa com a exemple que, en la votació de la ILP al congrés espanyol, el PP es va abstenir, empès per Fabra. Sobre si res fa pensar que la Generalitat retirarà els expedients, respon que ara com ara la posició de Fabra és ‘de no-bel·ligerància’. I prossegueix: ‘Però arribats en aquest punt, no solament mirem de de recuperar les emissions, sinó de recuperar-les d’una manera consolidada. Fer un pas endavant i donar-hi cobertura legal, de manera que no calgués dependre de la posició del govern en cada moment. Hem d’intentar la legalització de les emissions de TV3 i, de retruc, la cobertura legal d’un espai de comunicació en català. Aspirem al màxim.’

Manifestació el 18 de febrer

Per al 18 de febrer, quan farà un any del cessament de les emissions, hi ha prevista una manifestació a Castelló no solament per a recordar aquest primer aniversari ‘sense senyal‘, sinó també per a impulsar una solució de futur i posar fi a la situació actual.

La visita del Papa a València acaba en els tribunals

ARA PER ARA, EXCLUSIVAMENT, PER PRESUMPTES DELICTES FISCALS

Tretze imputats, cap d’ells càrrec públic, hauran de respondre davant la justícia per les primeres irregularitats detectades en relació amb l’organització de la visita del Papa a València en 2006. Un nou escàndol a sumar a la llarga llista que posa en seriosos dubtes els criteris de contractació del Consell de Francisco Camps en els anys en què es van buidar les arques públiques valencianes.

09 febrer 2012

Com en el cas que va portar a Al Capone a presó, el fil pel qual s’ha començat a tirar de la madeixa de la visita del Papa a València i les sospitoses —per cares— contractacions públiques realitzades en paral·lel a ella, té a vore amb els impostos. No obstant això, en principi, per les presumptes irregularitats detectades, no s’ha imputat judicialment a cap càrrec públic valencià.I açò que el jutge que està instruint la causa en l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, va imputar ahir fins a a onze persones per presumpta comissió de delictes contra la Hisenda Pública, falsedat en document mercantil, suborn i prevaricació, tant en l’organització de la visita de Benet XVI a València, com per la contractació de determinats serveis a Aena, realitzats tots dos per la trama Gürtel.

Com una constructora, sense experiència en la matèria i presentant l’oferta més cara, es va fer amb el contracte per a emplaçar les pantalles i realitzar la instal·lació tècnica de l’organització de la visita, és una cosa que ningú no implicat sap explicar Entre els imputats destaquen el número dos de la trama, Pablo Crespo (que declarà recentment a favor de Francisco Camps pel judici que es va seguir contra ell en el TSJ valencià), i Jacobo Gordon, antic soci d’Alejandro Agag. Al costat d’ells, Ruz ha imputat a altres nou persones, a qui considera coneixedores de l’actuació fraudulenta que presumptament es va cometre aprofitant la visita del cap de l’estat Vaticà a València. Una despesa desgavellada i sospitosa Cal recordar que va ser gràcies a esta instrucció com els valencians vam poder saber per primera vegada, a l’abril de 2010, algunes de les exorbitants xifres pagades per la retransmissió de la visita del Papa, i com també vam saber que en elles va ficar també la cullera la trama Gürtel. En concret RTVV va remetre als jutjats madrilenys més de 12 contractes i 300 factures per un valor d’11 milions d’euros, dels quals, set i mig van anar a parar a Teconsa, una constructora castellanolleonesa. Com una constructora, sense experiència en la matèria i presentant l’oferta més cara (dos milions més que la següent), es va fer amb el contracte per a emplaçar les pantalles i realitzar la instal·lació tècnica de l’organització de la visita, és una cosa que ningú —ni en el seu moment el síndic de comptes, que va assenyalar que l’adjudicació va incomplir el plec de condicions— no implicat sap explicar (i els implicats mai no han dit ni pruna). No obstant això, els motius de la contractació no són els que han portat al jutge Ruz a assenyalar als onze imputats, sinó una presumpta defraudació fiscal de Teconsa a Hisenda per la quota d’IVA suportat (per uns 200.000 euros) i de l’impost de societats per la deducció improcedent de les factures emeses per les empreses subcontractades i que no responen a la prestació de serveis reals (per més de 400.000 euros). Així doncs, ara per ara els ciutadans no podran vore satisfet el seu interès per determinar judicialment si la despesa pública realitzada pel Consell, dirigit llavors per Francisco Camps, va respondre a un interès privat dels administradors públics. No obstant açò, les imputacions a les responsables de les empreses amb les quals contractava el govern valencià del PP segueixen sumant nous motius per a dubtar sobre la gestió realitzada durant els anys que van acabar deixant les arques públiques en la seua precària situació actual.

Més de 1,3 milions de valencians, en risc de pobresa i exclusió social
El País Valencià és on més es va incrementar aquest col · lectiu entre 2009 i 2010 amb un 4,2%

Cua a la Casa de Caritat a València

30 de gener de 2012

El nombre persones en risc de pobresa i exclusió social va augmentar entre 2009 i 2010-1.300.000 al País Valencià, l’autonomia on més va incrementar aquest col · lectiu (4,2%), segons dades d’un estudi de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN). La crisi va portar al 26,3% dels valencians a aquesta situació el 2010, amb 208.555 persones més que el 2009, quan el percentatge era del 22,1%. En el conjunt d’Espanya, la població en risc de pobresa i exclusió també va augmentar de forma “preocupant” en 1.0001.212 persones en aquest mateix exercici, un 2,1%, per situar-se en 11.666.827. Per sobre de la mitjana nacional es troba el País Valencià, l’autonomia que més va augmentar la seva població en situació de risc entre 2009 i 2010 (4,2%) i la vuitena amb més nombre de ciutadans afectats per aquest problema (26,3% ).

La població que al País Valencià està sota el llindar de la pobresa representa el 20,1% del total (996.512 persones), taxa que va incrementar en un 2,8% (137.453 persones) el 2010, la quarta major pujada en l’àmbit autonòmic. A nivell estatal, la població total sota el llindar de pobresa era una mica superior (20,7%), fins a situar-se en les 9.486.616 persones en aquest mateix exercici. D’altra banda, el 3,1% dels valencians pateix privació material severa (155.701 persones) i el 9,7% viu en llars amb baixa intensitat de treball (483.399).
A Espanya, 1,8 milions de persones, el 4%, es troba en una situació de privació material severa i 3,5 milions pertany a famílies on gairebé tots o tots els seus membres estan aturats (7,7%).
“És necessària una profunda transformació de les polítiques socials a Espanya per assolir els objectius de reducció de la pobresa i combatre els efectes més negatius de la difícil situació econòmica”, adverteix EAPN en el seu últim informe. El 25,5 per cent de la població total espanyola pateix aquestes circumstàncies, que és la proporció més alta des de 2004 (24,4 per cent), primer any amb dades d’aquest indicador en Eurostat. L’informe recorda que la major part de les polítiques socials està transferida a les comunitats autònomes i cadascuna té resultats dispars, entre el 41,5 per cent d’Extremadura i el 9,7 per cent de Navarra de ciutadans en situació socioeconòmica desfavorable.
Els resultats es basen en l’indicador europeu de risc de pobresa i / o exclusió (Arop), que inclou llars amb rendes inferior al 60 per cent de la mitjana nacional; privació del consum d’almenys quatre de nou béns i serveis determinats i escàs nivell d’ocupació entre els membres de la unitat familiar.

Clam contra les retallades de la Generalitat valenciana al sector públic

27 de gener de 2012

Desenes de milers de persones es manifesten al País Valencià per les mesures aprovades contra el dèficit · Els manifestants exigeixen depurar les responsabilitats del Consell en la crisi

Desenes de milers de ciutadans s’han manifestat aquest dijous pels carrers del País Valencià en protesta per les retallades i els ajustaments al sector públic que preveu el decret-llei aprovat recentment per la Generalitat valenciana. Ho han fet sota el lema “No a les retallades als serveis públics. Depuració de responsabilitats del Consell” convocades pels sindicats CCOO, UGT, CSIF, Intersindical Valenciana i FSES, que han donat xifres d’unes 100.000 persones a València, 50.000 a Alacant i 30.000 a Castelló. Els manifestants han clamat contra els gestors polítics i han reclamat que depurin les seves responsabilitats a la crisi per haver “balafiat” els recursos públics. L’ensenyament valencià ja va protagonitzar la darrera setmana una important mobilització per la situació límit al sector educatiu, mentre que ara s’hi han afegit la resta de sectors públics. Els manifestants han clamat també contra la corrupció i s’han mostrat indignats per l’absolució de Camps i Costa al cas “Gürtel”, a qui s’han referit cridant diversos lemes.

El Jurat beatifica a Camps

Amb el resultat mínim però suficient de cinc a quatre, Francisco Camps i Ricardo Costa van rebre l’absolució en el judici pel cas dels vestits de la trama Gürtel, per part d’un jurat que va justificar la seua decisió en els testimonis més febles que van passar per la sala.

26 gener 2012

Quan la premsa va poder finalment entrar a la sala del judici i va poder vore la nova disposició del jurat, l’intercanvi de mirades entre diversos companys va ser immediat i totes parlaven clar. La funció de portaveu del jurat havia canviat per a la deliberació de la sentència i havia recaigut —per oferiment voluntari de l’assignat o per votació— en el membre del jurat que a ulls de la premsa més clarament havia mostrat —o més dificultats havia trobat per ocultar— la seua afinitat pels acusats.De mitjana edat, amb la pell bronzejada, el pèl pentinat sempre cap arrere, i suèter de llana sobre camisa, vaquers i mocassins de pell com a conjunt habitual, des del primer dia es va manifestar com el memebre del jurat que, pel seu aspecte i els clixés de tots coneguts, més fidelment responia a l’estampa del militant de base del PP. Els seus gestos d’apatia cap als nombrosos testimonis que apuntaven la culpabilitat i l’entusiasta atenció que mostrava als discursos de Javier Boix, advocat defensor de Camps, units a inexplicables xicotets gestos ocasionals cap a un públic sempre ple de fidels del partit conservador, van fer la resta.

El curiós de l’assumpte és que les respostes havien de ser raonades i de les raons adduïdes s’extrau que els cinc jurats que van concedir l’absolució van basar la seua decisió en la teoria de la conspiració plantejada per Boix I no era l’únic indici que apuntava l’absolució. Perquè si una presumpta celebració en la seu del CJC realitzada la nit anterior al veredicte amb la presència de Camps no va poder ser confirmada per este diari —i no caldria valorar-la més enllà del rumor—, el somriure sincer amb què Francisco Camps va accedir al TSJ per conéixer la seua sentència no necessitava cap contrast; i també parlava per si mateix. Davant de la serietat de Ricardo Costa, ja a l’interior de la sala i assegut a la seua vora a l’espera del veredicte, els rostres semblaven dir que un no sabia res del resultat, mentre que l’altre —com si haguera tingut fil directe amb la deliberació del jurat— semblava conéixer-ho tot. Climent va obrir la sessió una vegada es va asseure el públic que va omplir la sala, entre el qual se comptaven familiars i amics de Camps i Costa, simpatitzants del PP, i repudiats del poder després de la caiguda del líder (Belén Juste, Consuelo Císcar i Rafael Blasco, Trini Miró…); i immediatament es va procedir a tractar l’únic punt del dia. Tot va ser una conspiració El portaveu del jurat, amb gest seriós, va començar la lectura del resultat obtingut de les respostes plantejades pel jutge Climent i el cinc a quatre que absoldria finalment els acusats, amb el resultat mínim necessari, es va manifestar invariablement en totes. El curiós de l’assumpte és que les respostes havien de ser raonades i de les raons adduïdes s’extrau que els cinc jurats que van concedir l’absolució van basar la seua decisió en la teoria de la conspiració plantejada per Boix. Ni els enregistraments als capitosts de la trama evidenciant tot l’operatiu, o d’estos amb els acusats reclamant regals o mostrant el seu agraïment; ni els testimoniatges de les múltiples caixeres que van assegurar no haver cobrat ni haver vist a ningú cobrar als acusats i sí que els capitosts de Gürtel els compraven; ni les desenes de tiquets mostrats i explicats fins a l’extenuació per fiscalia i acusació popular van ser presos en compte pels cinc membres del jurat que van absoldre Camps i Costa. Però sí en canvi van basar el seu vot en el testimoni d’Isabel Jordán (que el primer dia va negar que fóra certa la declaració que ella va realitzar —i obra en una dels enregistraments de l’acte— dient que ella va pagar 30.000 euros en vestits a la trama per als acusats), la declaració de Raquel Espejo (una empleada d’una empresa de transports que simplement va apuntar que no podia assegurar què hi havia en els paquets que enviava o si estos es dirigien als acusats), i les del xofer (que va assegurar haver retornat uns vestits) i l’escorta del president (que assegura que li va prestar diners per a comprar unes peces). Açò, unit al fet que els cinc jurats van considerar com a “elements de convicció” els testimoniatges de subordinats de Camps en l’administració que asseguraven que el president “no té cap responsabilitat sobre contractació” en la Generalitat, que la seua relació amb els membres de la trama “era merament comercial“, i que l’existència de “regals no ha quedat provada”, rematava el resultat. Els cinc jurats que van absoldre Camps i Costa no van considerar que no va quedar demostrat que reberen regals (doncs solament a una pregunta de 21 van respondre que en haver-hi dubte es van inclinar per la condició més favorable als acusats), sinó que els va semblar quedar “provat” tot el contrari. Mentre el portaveu llegia l’argumentació, els tres jurats que s’asseien al seu costat en el banc (tres dels més joves) baixaven el cap, potser per ser tres dels quatre que es van oposar a aquest raonament. Llegides les respostes, només quedava escoltar el veredicte. Un esclat de goig va seguir al parlament de l’absolució de Francisco Camps, la qual cosa va obligar a jutge Climent a desallotjar la sala. Després de la represa, va continuar la lectura amb l’absolució de Costa —al que l’expresident va tendir la mà i va donar una palmada de reconciliació, després de setmanes d’airejar-se en el judici les seues respectives vergonyes privades—. I tot acompanyat des del carrer amb crits de “trampa, trampa”. No es tractava de manifestants inquiets pel futur dels acusats, sinó pel de Baltasar Garzón les causes del qual se segueixen a Madrid. Els seus crits, fruits de la conjuntura, si volien causar algun efecte en el jurat, ja van arribar tard.

Més de 100.000 persones es manifesten a València contra les retallades del Govern del PP

22 de gener de 2012

Cap de la manifestació pels carrers de València i a la Plaça la Verge

La fallida financera del sistema educatiu valencià és un fet. I per protestar, per dir que ells no són els culpables, per exigir responsabilitats mes de 140.000 persones arribades de tots els punts de les comarques valencianes envaïen els carrers de Valencia i Alacant. Més de 100.000 a Valencia i més de 40.000 a Alacant, i cosa rara, sembla ser que aquesta vegada hi ha coincidència de xifres.

Les estacions i els trens de rodalies estigueren col·lapsats al llarg de la vesprada, tal és el grau de convocatòria assolit contra el decret del Govern del PP d’Alberto Fabra, que ha retallat el salari de 55.000 docents de la xarxa publica i de 140 funcionaris de la Generalitat. La fotografia enviada per un dels presents ens informava com anava el tren que arribava a Valencia des de Gandia, un tren totalment ple de gom a gom i on va destacar la presència del diputat nacional de Compromis, Joan Baldoví, que anava a la manifestació usant el transport públic i mesclat entre la gent del poble.

El tren Gandia-València de les 6 amb el diputat Baldoví

Les protestes es centraren en les tres legislatures del PP que han deixat a la Comunitat en fallida, amb un deute de 62.500 milions d’euros que impedeix el pagament dels serveis bàsics educatius. Els 1.200 col·legis i instituts públics no cobren els diners de funcionament, i no es pot pagar llum i calefacció en molts casos. Prop de 300 escoles infantils no han ingressat el xec escolar d’on es paguen nomines, els conservatoris i escoles de música tenen un retall del 54% en les ajudes i les universitats tenen un deude de 800 milions amb la Generalitat. En les manifestacions es pogueren escoltar algunes marxes fúnebres, un Réquiem per la mort de l’ensenyament públic mentre l’onada de la privatització educativa s’anuncia i es veu cada dia més prop.

La “mani” a València ciutat

La Plaça la Verge als primers moments de l’arribada de la manifestació

A Valencia ciutat més de 100.000 persones, segons els organitzadors i la premsa d’avui diumenge, participaven ahir en una manifestació per protestar les retallades en Educació aprovades pel govern del PP en la Generalitat. Els milers de professors, pares i joves recorregueren els carrers de València sota el lema ‘Per l’escola pública, no deixes que et retallen. A la marxa, es podia vore amb les seues pancartes professors, pares i alumnes dels col·legis públics i dels instituts de la Valldigna.

La manifestació ha estat multitudinària, potser la més gran que ha recorregut Valencia els darrers anys, i els participants ho feien amb pancartes on es podien llegir molts lemes al·lusius i les tisores com a element dominant. En molts moments de la manifestació, els col·legis caminaven precedits del so de tambors, xiulets i càntics com ‘prou de retallades’ o ‘les retallades, per als de les Corts’ i fins i tot hi hagué una banda que marxava entonant una peça fúnebre. Altres de les consignes presents en la marxa han estat “el mestre lluitant també està educant”, “per als conills i falcons l’aeroport de Castelló i per als alumnes el barracó “o” més educació i menys corrupció “. També es pogué vore assistents portant pancartes amb l’emblema de la Generalitat Valenciana però canviat el nom a “Barbaritat valenciana”.

La marxa, convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, que reuneix els diferents sectors implicats en l’àmbit educatiu, començava poc abans de les 6 hores de la plaça de Sant Agustí i el cap de la manifestació arribava sobre les 19.15 hores a la seua detinació, , la plaça de la Verge, quant la cua encara no havia pogut començar el seu camí. De fet, els col·legis públics de la Valldigna entraven a la plaça de la Verge a les 7’30 de la vesprada i l’IES Jaume II el Just encara es trobava sense iniciar la manifestació en el lloc d’eixida. A les 9’20 hores de la nit entrava la cua en la plaça de la Verge.

L’organització ha indicat que l’objectiu d’aquesta manifestació és exigir la retirada del decret de retallades salarials, exigir que es cobresquen les baixes del professorat que no s’esta fent, professors que no s’estan cobrint”, reclamar una major inversió en l’escola pública, perquè ara ha de reclamar coses tan bàsiques com els diners per al funcionament dels centres per poder encendre la calefacció. Tambés s’insistia en que la situació és molt greu i tots els agents implicats han d’estar units.

La manifestació es produeix després de l’aprovació del decret-llei de mesures urgents del Consell per reduir la despesa en 1.057.000 i rebaixar el dèficit, un decret que inclou en el sector educatiu que els contractes dels interins finalitzaran el 30 de juny, que el Consell no completarà el pagament en situacions d’incapacitat temporal, se suspenen les aportacions als plans de pensions i es paralitzarà la concessió de nous sexennis, a més de reduir un 50 per cent dels ja concedits.

Us oferim també un enllaç del País a imatges de la manifestació. En una d’elles i en primer pla, podeu observar a gent coneguda de la Valldigna.

L’herència de Camps i les retallades de Fabra comencen a omplir els carrers

Funcionaris, advocats del torn d’ofici, mares, pares, alumnes i mestres, van eixir ahir per milers de llarg a llarg de la comunitat per a mostrar el seu rebuig als impagaments que des de fa setmanes i fins i tot mesos arrossega la Generalitat. I alhora per criticar que la mala gestió de setze anys de govern del PP l’hagen de pagar els ciutadans sense que els responsables paguen cap preu.

21 de gener 2012

Encara ahir, cadascun ho va fer pel seu costat, com si els problemes dels uns i els altres foren diferents i no tingueren el mateix origen. No obstant açò, malgrat l’aïllament, les protestes, per continuades i constants, cada vegada fan més soroll, i sona molt semblant. I és que encara que uns reclamaven que la Generalitat es pose al dia amb els pagaments en les escoles que atenen els seus fills, uns altres que es pague el que es deu per oferir els serveis jurídics públics del torn d’ofici i els de més enllà que no s’estalvie precisament empitjorant la seua situació laboral, en el rerefons del seu malestar es trobava un mateix interlocutor i responsable: el govern valencià.La protesta que ho va fer més ostensible és la que va mobilitzar milers de treballadors de l’administració pública autonòmica en els seus llocs de treball, encara que van ser solament el centenar de delegats de les cinc organitzacions sindicals amb representació en ella (CCOO, UGT, CSIF, FSES i Intersindical Valenciana) concentrats davant la Conselleria d’Hisenda, i el grup que es va atrinxerar en la Conselleria de Presidència, els que van fer la seua protesta més notable.

A les portes de la Ciutat de la Justícia de València diversos centenars d’advocats del torn d’ofici es concentraven 15 minuts per a protestar pels perllongats impagaments als quals els sotmet la Generalitat des de fa molts mesos Estos reclamaven una reunió amb el conseller Vela per a reclamar-li la retirada del decret llei aprovat ahir i que retalla els drets dels treballadors públics. I encara que alguns sindicats consideraren concedida la taula de negociació ahir a la vesprada, Intersindical desmentia a última hora que fóra així, perquè el conseller la va negar al·legant que no es reuniria amb els representants dels treballadors “mentre se l’insulte i existisca un clima de crispació”; una situació que segons esta organització “posa en evidència el caràcter poc democràtic del conseller Vela, que en cap moment ha volgut seure a negociar les retallades”. Tot açò succeïa des de les 10 del matí, mentre que no va ser fins a les 12 quan —per segona setmana i com els pròxims dijous fins que es revertisca la situació— van tenir lloc les concentracions a les portes dels col·legis públics de tota la comunitat. La consellera d’Educació, Maria José Català, demanava ahir de matí “tranquil·litat“, al professorat i assegurà que “en uns quants mesos” és tornarà a una “situació de normalitat“. Però milers de mares, pares, professors i alumnes de centenars de col·legis protestaven ahir junts reclamant el pagament immediat de les despeses de manteniment dels centres, la cobertura de la totalitat de les baixes dels docents i de manera immediata i la finalització de les retallades que pateix el sistema educatiu públic des del curs passat d’unitats, desdoblaments, programes d’atenció a la diversitat i professorat interí. Unes mesures que reclamaran de nou i de forma massiva en les manifestacions convocades per a este dissabte 21 per la Plataforma per l’Ensenyament Públic a València i Alacant. A banda, els sindicats ja han anunciat per al proper 26 de gener tres manifestacions, una en cada capital de província, i han deixat per al divendres 27 de gener l’anunci de noves mobilitzacions “fins que la Generalitat Valenciana retire el Decret – Llei de retallades”, un decret contra el qual a més prendran legals, ja que al seu parer “vulnera drets i la legalitat vigent”. També en el torn d’ofici i en RTVV Paral·lelament, a les portes de la Ciutat de la Justícia de València diversos centenars d’advocats del torn d’ofici es concentraven 15 minuts per a protestar pels perllongats impagaments als quals els sotmet la Generalitat des de fa molts mesos (ara mateix se’ls deu prop d’11 milions d’euros corresponents a tot el tercer trimestre de 2011 i la pràctica totalitat del segon) i a la deteriorament de la seua retribució, congelada des de fa sis anys, i que ara la conselleria de Justícia pretén rebaixar en més d’un 25%. Els advocats també sol·liciten, per començar, asseure’s a parlar amb el conseller, però ni açò ofereix el Consell als lletrats que proveeixen als ciutadans el dret a una defensa gratuïta. Lluny dels carrers, però també amb una situació delicada deguda al forat en les arques públiques provocats pels últims governs autonòmics, centenars de treballadors i de treballadores de RTVV s’han concentrat a les portes dels centres de producció de programes de Brujassot i Alacant convocats pel comité d’empresa, per a exigir el manteniment de tots els llocs de treball dels tres canals de televisió i els dos de ràdio que ofereix RTVV a la societat valenciana. La concentració, en la qual s’ha exigit la dimissió del director general, José López Jaraba, i la depuració de responsabilitats als directius de l’ens, es repetirà d’ací a set dies.

---

La Vall de Pop, Benissa i Teulada-Moraira presenten a Fitur el seu programa de

actuacions conjuntes. Una guia exalta l’oferta turística de mar i natura, la

cultura i la gastronomia.

 

 

20 de gener de 2012

La Mancomunitat de la Vall de Pop, Benissa i Teulada-Moraira han estrenat a Fitur el seu projecte d’actuacions conjuntes que es recullen en un conveni de col · laboració que han segellat les tres administracions i que implica el sector públic i empresarial dels seus respectius àmbits d’influència en la promoció turística. El primer pas d’aquesta iniciativa ha consistit en la presentació d’una guia turística que exalta l’oferta de mar i muntanya, la cultura i la gastronomia d’aquesta zona, i que té com a nexe comú el moscatell, una varietat de raïm que es conrea a tot el territori que abasten aquests municipis.

El president de la Mancomunitat, José Vicente Marcó, amb l’alcalde de Teulada-Moraira, Antoni Joan Bertomeu, i el regidor de Turisme de Benissa, Xavi Estupiñá, al costat del diputat de Turisme Joaquín Albaladejo, van participar en la presentació d’aquest projecte que va tenir lloc el dimecres en una sala cedida pel Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca a Fitur. També hi van ser presents el president de la Associació Tot Vall de Pop, Ángel Vives, i la presidenta i el secretari dels empresaris de la Marina Alta (CEDM) Sonja Dietz i Esteban Cobos, respectivament.

La guia aporta informació sobre els municipis de la zona així com de l’oferta de mar, natura, cultura i gastronomia del seu entorn, i un calendari de les activitats festives que es desenvolupen al llarg del any. La contraportada està dedicada al moscatell, un producte que ocupa un espai prominent en la cultura vitivinícola i en el context paisatgístic de les seves valls.

La guia constitueix la primera actuació conjunta d’aquest nou projecte en el qual juga un paper important el sector empresarial de la zona, representat per les associacions turístiques de Benissa, Teulada-Moraira i la Vall de Pop, que es va sumar al compromís de col · laboració amb les administracions que sorgeix amb la finalitat d’optimitzar recursos i impulsar activitats que contribueixin al desenvolupament turístic. Els portaveus de aquest projecte van avançar que en pròximes dates es desenvoluparan altres actuacions conjuntes.

D’altra banda, membres d’aquesta corporació van participar en el sisè fòrum Exceltour que s’ha celebrat en aquests dies a Madrid com complement del certamen turístic. En aquesta trobada s’ha posat de relleu la transcendència dels models de gestió públic-privada del turisme a través dels consorcis i les fórmules de cooperació entre administracions com les que han promulgat Benissa, Teulada- Moraira i la Vall de Pop.

Crònica del dinar de germanor de l’Assemblea de Joves de la Vall de Pop

Si vols estar informat o col·laborar amb nosaltres, contacta mitjançant el correu: ajvalldelpop@gmail.

Facebook: A.J. VALL DE POP   Tuenti: asseble de joves vall de pop

________________________________________________________________________________________________________________________________

Expulsat d’un institut valencià per denunciar a Facebook que passa fred a classe

Fran Tejedor va penjar una foto dels seus companys de classe tapats amb mantes per protestar contra la manca de calefacció que han provocat els impagaments de la conselleria valenciana d’Educació

19/01/2012 10:12

Un jove de l’IES Vila-roja, d’Almassora, a  Castelló, ha estat expulsat del centre per pujar  una foto a Facebook que criticava la manca de calefacció del centre. A  la imatge apareixien els seus companys de classe tapats amb mantes. És  una situació que s’ha transformat en una cosa habitual aquest hivern, a  causa del fred que passen en molts centres perquè la Generalitat valenciana no té diners per pagar el rebut de la calefacció. Dijous  passat, en plena polèmica per aquests impagaments de la Generalitat valenciana, Fran Tejedor va queixar-se a Facebook amb la foto de la situació que estaven vivint. “Feia   tant fred, i la calefacció no anava, que vam dir de fer una foto   reivindicativa, no esperàvem que sortís als mitjans”, va explicar un   dels companys que ahir es van passar el matí protestant a les portes del  centre.Aquesta  fotografia va caure en mans de la coalició política Compromís i, al dia  següent, ja va  sortir a la premsa local, la qual cosa no va agradar  gens a la  directora, Rocío Ródenas, que va decidir expulsar el jove per  perjudicar la imatge del centre.”Dilluns a última hora em va dir que estava expulsat i que no vingués a classe durant quatre dies”, explica el Fran. La   directora li va assegurar que l’any passat es va fer el mateix amb un   alumne per penjar una foto a la mateixa xarxa social i que a ell també   l’havien d’expulsar segons el règim intern. Davant d’aquesta privació  de la llibertat d’expressió davant dels greuges derivats de la mala  gestió del diner públic, els companys de classe han entès que aquesta decisió no és vàlida, segons el reglament. A més, l’afectat assegura que “no m’han tramitat cap justificant ni cap escrit”.Per això va decidir tornar a classe dimarts i el  cap territorial d’Educació li va acabar donant la raó. Així, va  parlar amb la directora perquè el readmetés immediatament. Ara,   el Fran serà jutjat pel consell escolar, encara que el  centre ha  comunicat a la Inspecció educativa que no va a acordar cap  expulsió amb  relació al cas.

---

 

Tweet

Batalla d’Almansa

Batalla d’Almansa Guerra de Successió Espanyola Batalla d’Almansa, recreada per Ricardo Balaca en 1862, i que es pot contemplar al Congrés dels Diputats de Madrid Data 25 d’abril de 1707 en Almansa    Batalla d’Almansa Bàndols Monarquia Hispànica Regne de França Arxiducat d’Àustria Gran Bretanya Regne de Portugal Províncies Unides Comandants Duc de Berwick Vescomte de Galway Marquês das Minas Forces 20.000 Infanteria 8.100 Cavalleria 20 peces d’artilleria 16.800 Infanteria 6.000 Cavalleria 24 peces d’artilleria Baixes 3.000 baixes 6.000 baixes 5.000 presoners Batalla anterior Batalla posterior Batalla de Torí Batalla de Toulon

Front peninsular (1702-1713) Guerra de Successió  •  Categoria Campanya naval Cadis – Vigo – Barcelona 1704 – Presa de Gibraltar – Vélez-Màlaga Contraofensiva borbònica de 1704 Setge de Gibraltar – Cabrita Aixecament austriacista Congost – Montjuïc – Barcelona 1705 – Sant Mateu – Múrcia Contraofensiva borbònica de 1706 Vila-real – Xàtiva 1706 – Barcelona 1706 Ofensiva austriacista Valencia de Alcántara – Albuquerque – Alcántara – Ciudad Rodrigo – Badajoz – Madrid 1706 Contraofensiva borbònica de 1707-1708 Cuenca – Almansa – Xàtiva 1707 – Dénia – Lleida – Morella – Ares – Tortosa Ofensiva austriacista de 1710 Almenar – Monte de Torrero – Madrid 1710 Contraofensiva borbònica de 1710-1712 Brihuega – Villaviciosa – Girona 1711 – Prats de Rei- Cardona 1711 – Girona 1712 Pau d’Utrecht Tractat d’Utrecht 1713 VPHISMILCAT  •  Història militar de Catalunya

En la Batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de França) derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara “De ponent, ni vent ni gent, ni casament“, poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d’Almansa.

Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d’Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d’octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l’Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, a l’agost del 1705 l’arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S’atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets es propaga liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d’octubre de 1705, de manera que el 22 d’octubre entra a Barcelona l’Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d’any, l’arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València.

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i pel mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l’exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l’exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d’Almansa.

Les unitats dels combatents són els batallons d’infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d’infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franc-espanyols, ambdós en dues línies files de profunditat.

La batalla s’inicia a les 15 hores, amb el foc de l’artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

Conseqüències

La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d’Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro Habsburg a la península, el duc d’Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, car el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d’Utrecht el 1713. La guerra s’allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l’Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l’enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d’Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més be eliminava) la seua autonomia.

La Batalla d’Almansa va suposar un punt important a la història. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xàtiva van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d’Aragó dels borbons i els seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

 

La Batalla d´Almansa del 25 d´Abril del 1707

Del 25 d´Abril de l´any 1707 al 25 d´Abril de l´any 2009, i encara ara molts de nosaltres estem lluitant per un País Valencià més lliure i solidari. Recordem la frase” Quan el mal vé d´Almansa a tots ens alcança”. Recordem les nostres morts que vaien defensar les llibertats nacionals del País Valencià davant de les agressions borbòniques en aquell dia tan trist.

Felip V el Borbó
Un poble que no recorda la seva història, és un poble condenat a desparèixer com a poble. Un poble que perd el seu territori, és un poble que perd la seva identitat i la seua cultura.

 

Tweet

Les administracions públiques valencianes, els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat, com també l’Estat, tenen, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el compromís irrenunciable en la recuperació del nostre idioma. Segons el nostre ordenament jurídic, la Generalitat és subjecte fonamental d’aquest procés de normalització lingüística,  i per tant té el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix. Encara que han passat vint i cinc anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús són molts els àmbits on ara mateix no ha canviat la situació de deixadesa i deterioració en què es troba el valencià, segons diu aquesta Llei, en bona mesura perquè la Generalitat, que s’hauria de trobar al capdavant del procés normalitzador, incompleix l’acord que les Corts Valencianes aprovaren en el seu dia.

Els exemples són constants, que no cal fer una exposició llarga. Tan sols cal visitar els centres de salut, fer una ullada a moltes publicacions oficials o a les mateixes webs de les conselleries, i ens adonem compte de la situació de subordinació en què es troba el valencià en front del castellà, la quál és palpable en tots els àmbits. És tal volta en l’àmbit local, que sempre és el més proper al ciutadà, allà on aquestes situacions són més detectables.

Tweet

 Seguiu l´enllaç per un recorregut: http://youtu.be/VYF-d9PGHro

Benigembla és un poble de la Vall de Pop, situat al l’interior de la Marina Alta, és un poble carregat de tradició i història, però mirant cap el futur. Diverses investigacions realitzades en les pintures rupestres del Pla de Petracos (antic poblat morisc, situat a 7,5 km de Benigembla en direcció a la Vall d’Ebo), demostra que la zona fou poblada des de la prehistòria. Aquestes pintures rupestres d’art llevantí i macroesquemàtic, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998, i tenen uns 8000 anys d´antiguitat. El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos es troba a vora de 500 m sobre el nivell del mar, en el marge esquerre del Barranc de Malafí. Es composa de vuit abrics, cinc dels quals presenten motius pintats perfectament visibles. El Pla de Petracos és un dels millors jaciments amb art rupestre del País Valencià. En el l’any 2005 la Generalitat Valenciana declara el Pla de Petracos parc d’interès cultural.

El poble de Benigembla és d’origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població que, poc abans de la seua expulsió, s’acostava als 200 habitants. Fins el 1544 fou senyoriu de la família de Pere Andrés. En 1609 al conèixer-se la notícia de l’expulsió, els moriscos d’aquesta població, juntament amb altres 10.000 de la zona, es van fer forts a La Vall de Laguar. Des de Benigembla, Agustí Messia, capità de l’exèrcit cristià, dirigí l’operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família Cerdà.

Al terme de Benigembla es troben les restes de l’antic castell, d’origen islàmic, denominat el Castell de Pop, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd o muntanya del Pop, contrafort meridional de la Vall de Laguar, i del nord del poble de Benigembla. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d’Altafulla, però després recuperat per Al-Azraq. Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els successors. La fortalesa s’extendia entre les dos cimeres, estant sobre la més elevada, el cos principal del castell. Durant l’últim periode musulmá pertanyé a Al-Azraq, el qual ho va entregar a Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 – València 1276), rei d’Aragó i de Mallorca, Comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276), pel mig del pacte d’Alcalà de la Jovada. Més tard, Pere el Gran va ordenenar la seva destrucció, i avui queden molt pocs vestigis. Aquest castell dóna nom a la Vall de Pop. Vall mitjana del riu Xaló-Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus de secà i regadiu. Com molts pobles de la Vall de Pop, desprès de la reconquesta, es va repoblar de camperols de les Illes Balears i Catalunya.

Tweet