Defensar la nostra llengua passa per a demanar el requisit lingüístic als funcionaris valencians


El País Valencià és l’única autonomia de parla catalana en la que no és valora la llengua pròpia per administrar-se i servir als ciutadans, un requisit que també hi es a Galícia o al País Basc

Si els funcionaris valencians no necessiten saber valencià per a exercir de funcionaris, difícilment ens podran atendre si demanem ser atinguts en la nostra llengua, ja que és un dels drets que tenim els valencians recollits en l´estatut i la constitució, per aixó cal que passem mocions requerint el domini de la nostra llengua als nostres funcionaris començant pels nostres ajuntaments. Ademés l´estatut  del País Valencià deixa ben clar que hi han dos llengües oficials, per tant té molt de sentit que els nostres funcionaris dominen ambdues llengües.
Les administracions públiques valencianes, els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat, com també l’Estat, tenen, d’acord amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el compromís irrenunciable en la recuperació del nostre idioma. Segons el nostre ordenament jurídic, la Generalitat és subjecte fonamental d’aquest procés de normalització lingüística,  i per tant té el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereixEncara que han passat més de vint i cinc anys des de l’aprovació de la Llei d’Ús són molts els àmbits on ara mateix no ha canviat la situació de deixadesa i deterioració en què es troba el valencià, segons diu aquesta Llei, en bona mesura perquè la Generalitat, que s’hauria de trobar al capdavant del procés normalitzador, incompleix l’acord que les Corts Valencianes aprovaren en el seu dia.
Demanem que la nova Llei per a l’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana que prepara el Govern valencià, es regule que el coneixement del valencià siga requisit per a accedir a un lloc de treball a l’administració. No podem consentir que les administracions públiques discriminen la llengua pròpia del nostre territori. Els valencians i valencianes mereixen rebre un servei de qualitat a les seues administracions, que es respecte el seu dret a ser atesos en valencià, i cal passar mocions a favor del requisit lingüístic començant als nostres ajuntaments. Si Galícia, Catalunya, el País Basc, les Illes Balears tenen aquest requisit lingüístic per a ser funcionari per les respectives administracions, no tendria que haver tampoc cap partit polític ni oposició al País Valencià en contra d´aquest requeriment, ja que el valencià és la llengua pròpia del País Valencià, i la Generalitat té el deure de promocionar-la i normalitzar-la.
 

Les llengües més amenaçades, al mapa

DIJOUS, 12/03/2009

La Unesco publica un atles interactiu amb les 2.498 llengües en perill d’extinció

Imatge gran de la noticia
La Unesco fa molts anys que s’interessa per la desaparició de la diversitat lingüística al planeta. Ja el 1993, a les beceroles d’internet, va començar a publicar el Llibre vermell de les llengües amenaçades, que incloïa una llista de llengües en perill d’extinció. La Unesco ha continuat seguint de prop aquest camp per mitjà d’una altra eina, l’Atles interactiu de les llengües del món amenaçades, publicat en paper per primera vegada el 1996. Es va actualitzar el 2001 i ara se n’ha publicat la tercera edició, en què que s’ha optat també pel format interactiu. Gràcies a l’aplicació Google Maps, la Unesco ha situat en un mapamundi les 2.498 llengües, de les 6.700 que es parlen, que tenen moltes possibilitats de desaparèixer. Del català, al mapa (també en pdf) només s’hi esmenta el dialecte alguerès, l’únic que entra dins els criteris aplicats per la Unesco per determinar les llengües o variants que tenen amenaçat el futur. A l’atles s’explica el fenomen de l’extinció de llengües i es determina quin grau de perill presenta cadascuna (extintes, en perill crític, en perill greu, en perill o vulnerables), en quins llocs es parlen i amb quina proporció. Segons la Unesco, 233 llengües s’han extingit des de 1950. I una fa ben poc: amb la mort de Marie Smith Jones, l’any passat, va desaparèixer l’últim parlant de l’eyak d’Alaska.
Estadísticament, l’Índia, els Estats Units, el Brasil, Indonèsia i Mèxic són els països que tenen més llengües en perill, en contrast amb Papua-Nova Guinea, el país que té la diversitat lingüística més important del món (se n’hi parlen més de vuit-centes) i que, proporcionalment, és el que té menys llengües en perill. La Unesco també recorda que una llengua pot tornar a revitalitzar-se. Com el cornuallès, una llengua celta parlada al sud-oest de la Gran Bretanya fins el segle XVIII. Des del 1920, gràcies a l’esforç d’uns quants entusiastes, s’ha intentat recuperar.