Porrat Sant Antoni-2009 de Benigembla

Des d’aquest Bloc d’Actualitat de Benigembla, donem les gràcies a tots els organitzadors del Porrat de Sant Antoni d´enguany. S´ha recaudat quasi 1.500 euros en aquest Porrat d´enguany, i aquests diners s´entregaran per la millora del Col.legi Públic de Benigembla. L’any passat vaien recaudar 1.000 euros en el porrat. També, cal donar gràcies a tots el veïns i residents que han participat, però també als empresaris locals que han contribuït a aquest esdeveniment, i sobre tot a Keith Deacon com a principal organitzador d’aquest porrat, però també a Danny Warners i a Maggie Batchelor, i especialment a tota la comunitat de la Vernissa Park. En la foto de més amunt Keith Deacon junt a Maggie Batchelor, entregant una cistella a Julie Ann Caselles. Malgrat la crisi, treballant tots junts, podem contribuïr a que Benigembla siga cada volta una miqueta millor. Tal volta podriem nombrar el col.legi públic de Benigembla Ausiàs March, ja que aquest poeta ha estat vinculat a Benigembla i a la Vall de Pop, i diuen que tenia una amant a Benigembla. Ausiàs March, (Gandia, Safor, ~1397 – València, 3 de març de 1459) poeta valencià, està considerat com un dels millors poetes de la literatura en llengua catalana de tots els temps. Enguany es compleixen 550 anys de la mort d’Ausiàs March, un dels poetes valencians més brillants del Segle d’Or. Ausiàs March va morir el 3 de març de l’any 1459 a la ciutat de València i fou soterrat a la catedral d’aquesta ciutat, on encara pot veure’s la seua llosa sepulcral, prop de la Porta de l’Almoina.

Tweet

Benigembla

Localització
Municipi de la Marina Alta
BENIGEMBLA
• CCAA • Comarca • Vall • Mancomunitat • Partit judicial	País Valencià Marina Alta Vall de Pop Manc. de S.S. de la Marina Alta Manc. Vall de Pop Mancomunitat Cultural de la Marina Alta Dénia
Gentilici	Benigembler, benigemblera
Predom. ling.	Valencià (Llengua Catalana)
Superfície	18,40 km²
Altitud	314 m
Població (2011) • Densitat	606 hab. 32,93 hab/km²
Distàncies	106 km de València 23,3 km de Dénia 88,1 km d’Alacant
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	2 3 BLOC-Compromís, 2 PSPV, 2 PPCV Joan Caselles i Mengual (BLOC-Coalició Compromís)
Codi postal	03794
Festes majors	Del 11 al 15 d’agost, el 16 i 17 de gener

Tweet

Cal dir que en les eleccions autonòmiques del 2007 EUPV anava en coalició amb El Bloc Nacionalista Valencià baix el nom de Compromís pel País Valencià. En les locals del 2007 es presenta Gent de Benigembla que apareix en la columna d´altres. També cal dir que UV i CDS ja no existeixen com a partits, i que  el CDS es deia UCD al principi.

En les locals de l´any 1987 es comptabilizen tots els vots del PDP i Aliança Popular baix la columna del PP, però en eixe any els dos partits anaven per separat.

Tweet

DIJOUS, 12/03/2009 La Unesco publica un atles interactiu amb les 2.498 llengües en perill d’extinció La Unesco fa molts anys que s’interessa per la desaparició de la diversitat lingüística al planeta. Ja el 1993, a les beceroles d’internet, va començar a publicar el Llibre vermell de les llengües amenaçades, que incloïa una llista de llengües en perill d’extinció. La Unesco ha continuat seguint de prop aquest camp per mitjà d’una altra eina, l’Atles interactiu de les llengües del món amenaçades, publicat en paper per primera vegada el 1996. Es va actualitzar el 2001 i ara se n’ha publicat la tercera edició, en què que s’ha optat també pel format interactiu. Gràcies a l’aplicació Google Maps, la Unesco ha situat en un mapamundi les 2.498 llengües, de les 6.700 que es parlen, que tenen moltes possibilitats de desaparèixer. Del català, al mapa (també en pdf) només s’hi esmenta el dialecte alguerès, l’únic que entra dins els criteris aplicats per la Unesco per determinar les llengües o variants que tenen amenaçat el futur. A l’atles s’explica el fenomen de l’extinció de llengües i es determina quin grau de perill presenta cadascuna (extintes, en perill crític, en perill greu, en perill o vulnerables), en quins llocs es parlen i amb quina proporció. Segons la Unesco, 233 llengües s’han extingit des de 1950. I una fa ben poc: amb la mort de Marie Smith Jones, l’any passat, va desaparèixer l’últim parlant de l’eyak d’Alaska. Estadísticament, l’Índia, els Estats Units, el Brasil, Indonèsia i Mèxic són els països que tenen més llengües en perill, en contrast amb Papua-Nova Guinea, el país que té la diversitat lingüística més important del món (se n’hi parlen més de vuit-centes) i que, proporcionalment, és el que té menys llengües en perill. La Unesco també recorda que una llengua pot tornar a revitalitzar-se. Com el cornuallès, una llengua celta parlada al sud-oest de la Gran Bretanya fins el segle XVIII. Des del 1920, gràcies a l’esforç d’uns quants entusiastes, s’ha intentat recuperar.

Tweet

Batalla d’Almansa

Batalla d’Almansa Guerra de Successió Espanyola Batalla d’Almansa, recreada per Ricardo Balaca en 1862, i que es pot contemplar al Congrés dels Diputats de Madrid Data 25 d’abril de 1707 en Almansa    Batalla d’Almansa Bàndols Monarquia Hispànica Regne de França Arxiducat d’Àustria Gran Bretanya Regne de Portugal Províncies Unides Comandants Duc de Berwick Vescomte de Galway Marquês das Minas Forces 20.000 Infanteria 8.100 Cavalleria 20 peces d’artilleria 16.800 Infanteria 6.000 Cavalleria 24 peces d’artilleria Baixes 3.000 baixes 6.000 baixes 5.000 presoners Batalla anterior Batalla posterior Batalla de Torí Batalla de Toulon

Front peninsular (1702-1713) Guerra de Successió  •  Categoria Campanya naval Cadis – Vigo – Barcelona 1704 – Presa de Gibraltar – Vélez-Màlaga Contraofensiva borbònica de 1704 Setge de Gibraltar – Cabrita Aixecament austriacista Congost – Montjuïc – Barcelona 1705 – Sant Mateu – Múrcia Contraofensiva borbònica de 1706 Vila-real – Xàtiva 1706 – Barcelona 1706 Ofensiva austriacista Valencia de Alcántara – Albuquerque – Alcántara – Ciudad Rodrigo – Badajoz – Madrid 1706 Contraofensiva borbònica de 1707-1708 Cuenca – Almansa – Xàtiva 1707 – Dénia – Lleida – Morella – Ares – Tortosa Ofensiva austriacista de 1710 Almenar – Monte de Torrero – Madrid 1710 Contraofensiva borbònica de 1710-1712 Brihuega – Villaviciosa – Girona 1711 – Prats de Rei- Cardona 1711 – Girona 1712 Pau d’Utrecht Tractat d’Utrecht 1713 VPHISMILCAT  •  Història militar de Catalunya

En la Batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de França) derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara «De ponent, ni vent ni gent, ni casament«, poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d’Almansa.

Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d’Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d’octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l’Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, a l’agost del 1705 l’arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S’atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets es propaga liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d’octubre de 1705, de manera que el 22 d’octubre entra a Barcelona l’Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d’any, l’arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València.

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i pel mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l’exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L’exèrcit aliat es va retirant fustigat per l’exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d’Almansa.

Les unitats dels combatents són els batallons d’infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d’infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franc-espanyols, ambdós en dues línies files de profunditat.

La batalla s’inicia a les 15 hores, amb el foc de l’artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

Conseqüències

La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d’Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro Habsburg a la península, el duc d’Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, car el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d’Utrecht el 1713. La guerra s’allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l’Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l’enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d’Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim (o més be eliminava) la seua autonomia.

La Batalla d’Almansa va suposar un punt important a la història. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xàtiva van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d’Aragó dels borbons i els seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

 

La Batalla d´Almansa del 25 d´Abril del 1707

Del 25 d´Abril de l´any 1707 al 25 d´Abril de l´any 2009, i encara ara molts de nosaltres estem lluitant per un País Valencià més lliure i solidari. Recordem la frase” Quan el mal vé d´Almansa a tots ens alcança”. Recordem les nostres morts que vaien defensar les llibertats nacionals del País Valencià davant de les agressions borbòniques en aquell dia tan trist.

Felip V el Borbó
Un poble que no recorda la seva història, és un poble condenat a desparèixer com a poble. Un poble que perd el seu territori, és un poble que perd la seva identitat i la seua cultura.

 

Tweet

Primer s’anomenava la ramaderia la Marina Alta, i després la ramaderia el ¨Sagrero¨. Però deixant el nom al costat, els bous al carrer ha sagut sempre una costum molt arrelada a Benigembla. Des d´aquest Bloc donem gràcies al Sagrero, als ramaders, i a altres que no estan ja amb nosaltres, per haver contribuït durant molts anys a les festes de Benigembla.

Bous al carrer, una tradició de la Marina Alta

Tweet

TOPÒNIMS DE BENIGEMBLA

Aquests topònims han sagut aprovats i publicats per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. La influència balear en  els nostres

topònims és notable, com podeu apreciar amb l´ús del ¨es¨ i  del ¨des¨ , o ¨ses¨.  Les Valls de la Marina es vaien repoblar de molts

balears.

Barranc de la Junquera, Barranc de la Segadissa, Barranc de Montormos, Barranc de Pau, Barranc de Vinyau, Barranc dels Ponts, Barranc des Bous, Font de les Murteres, Font de Vernissa , Riu de Xaló o de Gorgos.

La Serra del Penyal, Cova Roja, Dalt de l’Alt, el Cavall Verd o la muntanya de Pop, el Flare Amortallat, Morro d’en Serra, Penya Blanca, Penya de l’Altar, Penya del Migdia, Penya des Carrascal, Penya Roja, Penyes Finestres, Penyeta de les Quatre Creus, Pla d’en Moragues, Serra de Laguar, Serra de ses Cordelleres, Serra del Carrascal de Parcent, Tossal de l’Avenc, Tossal de la Creu, Tossal del Mirabò .

Dalt de l’Alt, Deimés, el Garbós, el Pla de n’Ufartel,  Pla de Vernissa, el Racó d’en Sanxo, els Garroferalets, els Garroferals, es Maïc de la Manxa, es Maïc Malea, es Maïc Solana, es Maïquets, es Parrofart, l’Encambronar, la Clapissa, la Corona, la Guerola, la Solana, la Vicaria, les Carèssies, les Ombries, Solana del Penyó, Vernissa, la Foia, Olivar, Clot de Cirers o Cirerers, el Boixar.

 Camí de les Solanes

Carrer la Font, Carrer d´Enmig o del Mig, Carrer Nou, Carrer Sant Ferran, Carrer Sant Francesc Xavier, Carrer Colom o de l´Embut, Carrer Llarg, Plaça de la Constitució, Avgda. Bon Aire, Carrer Sant Josep, el Ribàs, la Redona de l´encreuament, el desviament o la ctra. de circumval.lació, l´abadia, el safareig, la vorera, el consultori mèdic, la fàrmacia, la carnisseria, correus, l´agència de lectura o biblioteca, càmping, pàrquing o zona d´aparcament, el ple de l´ajuntament, el plenari, ban o anunci. Diguem dir Carrer d´Enmig o del Mig i no d´En Mig, Carrer Sant Francesc i no Carrer San Francesc, Carrer Sant Josep i no San Josep, Carrer Sant Ferran i no Carrer San Fernando, Partida les Foies i no de les Foyes, Es Maïc i no Alamadich, Clot de Cirers i no de Sirers, Carrer Colom i no Carrer Colon.

Quan escrivim en la nostra llengua, cal fer servir sempre les formes correctes, encara que les senyalitzacions que hi han actualment no són les correctes, i esperem que l´Ajuntament faja les correccions necessàries ja que hi han moltes faltes d’ ortografia en els rètols actuals del carrers apart que l´escut que apareix no és l´oficial del municipi. Tampoc és oficial l´escut que apareix en la pàgina web de l´Ajuntament de Benigembla http://www.benigembla.es, alhora que critiquem que no s’ofreixca la versió valenciana d´aquesta web com per default  o que no s´ofereixca la versió catalana de la viquipèdia de Benigembla, ja que la llengua pròpia del País Valencià és el català que nosaltres normalment denominem com a valencià. Cal sempre donar proritat a la nostra llengua el redactar bans o fer anuncis d´acord amb l´estatut d´autonomia.

Tweet

L’impuls inicial. El CAMÍ neix de la voluntat de d’establir i senyalitzar un recorregut essencialment cultural per totes les terres de parla catalana, que permeti a tothom que l’emprengui visitar i conèixer millor la nostra terra. Això ens fa estimar tots els seus valors, tot descobrint i revitalitzant la nostra dimensió col·lectiva. És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres països. Molt més que un CAMÍ. El CAMÍ té moltes dimensions: Cultural i històrica, visitant el patrimoni de major interès i coneixent la nostra història comuna, per enfortir les nostres arrels i consciència col·lectiva. Social i humana, fent amistat amb la gent de cada indret, coneixent les iniciatives socials més innovadores i vertebrant el territori a través d’una xarxa d’Amics del CAMÍ per articular marxes temàtiques, així com ajudant la integració dels nou vinguts a través del coneixement i enriquiment mutu. Econòmica, promovent un turisme cultural, sostenible i desestacionalitzat que ajudi a tirar endavant les comarques Espiritual, per qui cerqui creixement, enfortiment i superació personal, una iniciació espiritual individual i col·lectiva o un pelegrinatge en sentit clàssic o modern. Una experiència intensa a quatre nivells: Individual, una aventura intensa, gaudi i enfortiment personal, salut física i psicològica, silenci i contemplació interior i exterior. Amb el grup que caminem, com a comunitat de convivència: consciència de grup, solidaritat, compartir, coneixences i llaços d’amistat. Com a nació cultural, arrelament, comunió amb els avantpassats comuns, descobriment de la cultura, costums i història de cada lloc, variants de la llengua, vertebració territorial. Universal, comunió amb la natura i amb la resta de cultures del món. Per a més informació visita: www.elcami.org Dóna el teu suport a la xarxa d´establiments del Camí! Comarca: Reunió social a Llíber per a elaborar la Guia Cultural i Turística d’El Camí 02-02-2009 L’Associació Pas Amics d’El Camí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llíber, organitzen la primera reunió social per a elaborar la Guia Cultural i Turística d’El Camí a la Marina al seu pas per Llíber. El Camí és una ruta cultural i turística en procés de creació mitjançant la participació de la gent de cada poble, i recorre a peu comarques i illes de la mateixa llengua. A la Marina Alta enllaça amb les Illes Balears i amb la Marina Baixa. Els seus objectius són la creació d’un turisme sostenible i desetacionalitzat amb la implicació de la gent i la promoció i difusió de les particularitats de cada poble per on pasa. Al Centre Social, es realitzarà la primera reunió social per a que la gent del poble puga escollir entre les diferents temàtiques de la guia i fer la seua aportació.

Crònica del 03/12/2008

Tweet

Marcel.lí Sendra i Sirera, conegut com el Simonet, llaurador i curander. Era menut, esmerlit, dotat de vigoria i d’una capacitat de decisió única. Va ser també l’últim batle de Benigembla, leial a la República Espanyola i al seu poble de Benigembla, quan va estallar el conflicte de la guerra civil, i ningú volia ser batle. Va anar a la presó 7 mesos després de l’acabament de la guerra, sense haver realitzat cap crim. Aquest personatge era conegut per a tota la Marina Alta, i altres indrets més llunyans del País Valencià, per la seua habilitat en curar fractures i apanyar desviacions dels ossos, tant dels humans com els de les bèsties. També va anar a la presó  1 mes per haver exercit de curander, al ser denunciat per un metge de la zona. En el cas de les curacions de les persones, la seua seguretat era tan ferma que, després de palpejar la zona adolorida, garantia el temps de curació, que, per regla general, xifrava en quaranta dies. No cobrava ni una pesseta per les seues curacions, i mai es negava a curar cap persona dolorida. Segons conten, quan encara era jovenet, va fer la seua primera curació, ja que curà al seu pare, que tenia gangrena al dit gros de la mà dreta. Amb una corbella li’l tallà i damunt de la ferida posà una pomada de creació pròpia, que més endavant esdivingué clàssica: set cullarades de cendra, oli d’oliva, és clar, una miqueta de vinagre i sutja.

Editor: No anem a obidar-te, i heu donem les graciès per haver sagut un bon embaixador pel poble, i per haver curat a tanta gent en circumstàncies dificils. Ho mereixes un reconeiximent oficial.

La senyora Pura, benigemblera de naiximent i de cor, mestressa i cuinera, propietària de l´Hostal la Palmera en la ciutat d´Alacant. Si hom s´havia deixat diners o no en tenia prou, no li faltava menjar en aquella casa o un llit per passar la nit. Quasi tota la gent de Benigembla, i de la nostra comarca que anava a Alacant, s´aturava al restaurant i es trobava com en casa.  La dita popular de ¨parada i fonda¨, perquè, a més de donar satisfacció al cos amb un menjar casolà, es permetia  que hi deixaren tot mena de paquets o farcells que pogueren molestar als clients en el deambular pels carrers per resoldre assumptes oficials, de metges o d´estudis, encara que no hi estigueren allotjats. Segons diuen, aquesta senyora cobrava 2 pessetes per rostir una caixa de sardines, als seus paisans benigemblers quan tornaven de les terres algerianes, on havien anat a podar. La Palmera, era cosa semblant a aquellas societats a on es reuneixen els forasters establerts a les ciutats per seguir recordant els seus orígens, i mantenint la unió amb el seu paisanatge. Segons diu Bernat Capó, l´escriptor i periodista benisser, la posada benigemblera, endemés de ser cita obligada de la gent del poble, donava alberg als marinencs, actuant com una autèntica llar de la comarca de tota la Marina, l´alta i la baixa. També diu l´escriptor i periodista benisser, Bernat Capó, que va conèixer personalment a la Senyora Pura i al restaurant,  i que va gaudir d´algun que altre plat d´arròs amb fessols, naps i penques, que caldria que la memòria d’aquesta senyora, tingués el reconeiximent  oficial del poble sencer, mitjançant qualselvol tipus d´homenatge, al qual, sense dubte, se sumarien moltes persones de la contrada, especialment aquells que en tenen ben viu el record per la seua edat.

Editor: Des d´aquest Bloc ho donem gràcies per haver ajudat als teus paisans, i als marinencs que es trobaven fora de la seua llar en circumstàncies dificils, i es vaies obrir la teua llar. Però també volem donar les gràcies a Bernat Capó, per a mencionar aquests benigemblers il.lustres en el seu llibre Terra de Cireres, i per tant per ser un bon benisser i marinenc.

Tweet

INTRODUCCIÓ

La Marina Alta és una comarca que fins fa poc tenia relativament poca comunicació amb la resta del País Valencià. Gran part dels seus habitants són de descendència mallorquina especialment en Benigembla en la Vall de Pop i en totes les Valls de la Marina, i clar que també catalana, a la qual podem afegir les influències de la població morisca, que convivia amb els marinencs fins a la seua expulsió, i també recentment està la infuència del retorn dels emigrants de la comarca provinent de l´estranger. En conseqüència podem trobar els figatells , que a Mallorca li diuen frigatells, i la sobrassada,  o el allioli que també és molt popular a Catalunya i a Sicilia, o la torrada de castanyes al foc el dia de Tot Sants, que a Catalunya li diuen la castanyada, o la mona de pasqua, que és una custom també molt arrelada a les Balears i a Catalunya. També podem trobar el cous-cous, que ha crescut en popularitat en aquesta comarca, com a conseqüència del retorn dels marinencs de l´emigració de l´Alger, els bollos o els bunyols d´origen morisc, o el roast beef o la barbacoa de carn importats dels Estats Units.

Fira de l’embutit tradicional de la Vall de Pop mostrant els nostres productes

LA CUINA ÉS  L´ESPRESSIÓ DE LA NOSTRA CULTURA

La intenció d´aquesta categoria o no és fer un recull exhaustiu dels nostres plats tradicionals del nostre poble i comarca, sinó contribuïr, ni que siga modestament, al coneiximent de la nostra cuina, que és una expressió de la nostra cultura. I com que el coneiximent ajuda a valorar les coses, voldríem que esta exposició contribüirà a fer que la gent que ens visita, poguera arribar a conèixer, a estimar, a valorar i , en conseqüència i parlant de gastronomia a consumir i gaudir dels nostres plats tradicionals. Esperem que aneu als restaurants de Benigembla  i de tota la Vall de Pop, i que compreu sobrassades, botifarras, xulletes de corder, figatells, etc., a les nostres carnisseries tradicionals.

La Paella és el plat nacional del País Valencià

Paella de Muntanya

INGREDIENTS

• Oli d´oliva
• Carn de pollastre, conill i costella de porc
• Tomaca
• Caragols
• Pebre Roig
• Bajoca Verda
• All
• Julivert
• Safrà

PREPARACIÓ

Poseu en la paella una cullerada d´oli d´oliva per persona i sofrigiu la carn am un foc lent. Una volta que la carn tinga un bon color, traieu-la apart i sofregiu la verdura, i després afegiu la tomaca, la picada d´all però també el jolivert, un poc després afegiu l´arrós i ho sofregiu tot a l´hora.

Després afegiu-li l´aigua, deixeu que l´aigua bullga i poseu la carn, els caragols, i una rameta de romer., afegiu-li el safrà, la sal i per últim aneu provan-la per a saber si la paella està cuita. Recomanem l’oli d’oliva verge local anomenatSerra de Mariola, de venta en la Cooperativa la Protectora de Benigembla.

ELS BOLLOS

Bollos amb gamba i bleda

INGREDIENTS

• Farina de blat o dacsa
• Oli
• Sal i
• Anxoves, melva, bleda, gamba o sardina salada

PREPARACIÓ

Es posa una cassola amb oli i aigua a parts igual, i també sal. En el moment que bull l´aigua s´afegeix la farina, i es meneja amb una cullera de fusta. Es treu de la cassola i  comencem a pastar tot ben pastat. Després comencem a fer els bollos redonets, i es tira un raig d´oli d´oliva per damunt, s´espolsa farina i es posa l´anxova o la melva, etc., Es cou al forn uns 10 minutes, i es serveixen normalment amb allioli.

Allioli

És una salsa típica de l’arc mediterrani entre Catalunya i el País Valencià i Itàlia. El seu origen es remuntaria al temps dels romans els quals l’haurien obtingut dels egipcis, estenent-lo per Sicília. Els andalusins, al seu torn, l’haurien dut cap a terres valencianes, i la seua recepta es mantingué fins a hores d’ara al País Valencià, des d’on s’ha estés fins a Provença i Illes Balears.

INGREDIENTS

• 1 rovell d’ou a temperatura ambient
• Oli d’oliva en setrill
• 4 dents d’all
• Sal

PREPARACIÓ

Es pelen els alls i es piquen en el morter amb una miqueta de sal. S´afig el rovell d´ou, s´esclafa i es remena fins que lligue. A continuació boqueu l´oli, gota a gota, sense parar de mesclar-ho. Es pot donar per fet quan considerem que la textura és la correcta.

FIGATELLS

INGREDIENTS

• 250 g de fetge de porc
• 250 g de magre de porc
• Julivert
• Pebre negre
• 3 Clavells (d’espècia)
• Sal
• Mesenteris de porc (tambè coneguda com randa, saginera, tel del sagí o mantellina)
  

PREPARACIÓ

Es pica be tota la carn. S’afig sal i pebre i es mescla en un bol amb el julivert i el clavilla també picats, fins a aconseguir una massa homogènia. Amb eixa pasta anirem fent unes mandonguilles de la grandària d’un ou. Estendre el mesenteri sobre una superfície plana i anirem col·locant les mandonguilles damunt. Retallar el mesenteri de manera que pogam embolicar-les i així evitar que es desfacen. S’esclafen com si fóra una hamburguesa i ja estan bones per a torrar a la planxa o a la graella. Hi ha qui també li agrega a la mescla, pebre roig. nou moscada, pinyons o canella.

ASPENCAT

L’Aspencat és un plat típic de Benigembla i de la Marina Alta, però també de l´Alcoià, també rep el nom d´esgarrat. A Mallorca a aquest plat li diuen trempó, i a Catalunya escalivada. L’aspencat es prepara amb pebreres, albergínies, cebes, tomaques. L’aspencat es menja sols, com entremès, i a voltes acompanyat d’embutits. També pot acompanyar un plat principal de carn, o amanir una coca.

INGREDIENTS

• 1 kg de cebes
• 1 kg de pebreres
• 1, 5 kg de tomaques
• 1,5 kg de albergínies
• Oli d´oliva
• Sal

PREPARACIÓ

Es torra tota la verdura per separat. A  continuació es pela i es tosseja, posant-se tot en una safata. Per últim s´afig oli d´oliva.

COQUES

INGREDIENTS

• 1 kg de farina
• 2 gots d´aigua tèbia
• 1 got d´oli
• 1 cullerada sopera de sal
• 50 g de rent o llevat

PREPARACIÓ

Es posa la farina en un llibrell i s´afig el llevat ben desfet, els dos gots d´aigua, l´oli, i la sal, a continuació ho pastem tot fins que la pasta ja no se pegue.

Quan la massa ja està en condicions, es fan boles redones i d´un tamany com la d´una llima. A continuació posarem les boles sobre una superficie llisa coberta amb una tela de fil, i separades entre si uns 10-15 cm. Les cobrim amb una manta entre 15-20 minuts fins que la massa haja pujat.

Col.loquem les boles de pasta en safates per al forn untades d´oli, i les pressionarem per a aconseguir que tinguen forma de cercle amb les vores més grosses. Afegim per sobre un poc d´oli, i posem la barrejada desitjada, i també un tros de qualsevol saladura. Es posen al forn fins que la pasta estiga feta i enrossida.

Arròs al Forn

Encara que recomanem l´arròs al forn dels 2 restaurants que hi han al poble de Benigembla, els Restaurants Pa i Vidre i el Bon Aire, ja que és un plat que requereix molt de temps, hem pensat que no podiem esquivar donar-vos la recepta d´aquest plat típic de la nostra comarca, però també de tot el País Valencià. Normalment aquest plat es cou al forn, i en una cassola de fang.

INGREDIENTS

• Arròs
• Cigrons ja cuits en aigua
• Creïlles o Patates
• Costella de porc
• Cuixa de pollastre
• Botifarra
• All i julivert

PREPARACIÓ

Es sofrig la carn,  i es posen uns grans d´all tallats amb tomaca sense pell, ni tampoc llavors. A continuació es sofrig la creïlla tallada en rodanxes de 1 cm de grossor. Després en una cassola de fang, es posa l´arròs, la carn , les creïlles, la botifarra, els cigrons, i un all sencer.

Prèviament  haurem preparat un caldo lleuger amb ossos i verdures, que incorporarem a la cassola de fang, de tal manera que tindrem 2 parts de caldo per cada una d´arròs. A continuació deixarem la cassola en el forn durant uns 45 minuts, i fins que notem un bon coloret.

Arròs amb fesols, penques, nap i napicol

ARRÒS AMB FESOLS I NAP

INGREDIENTS

• 300 grams de fesols blancs
• 3 penques a trossos
• 300 gr de penques, i napicol trossejats
• 9 ossos de porc
• 2 cullerades soperes d´oli
• Aigua
• Safrà
• Sal

PREPARACIÓ

Poseu una cassola al foc amb fesols, la verdura i els ossos de porc, cobriu-ho tot amb aigua, una volta que l´aigua bullga, deixeu-ho a coure a foc lent, afegint més aigua tan sols si ho és necessari. El temps de cocció és al voltant d´una hora i mitja, cal tenir en compte que sempre ha de quedar prou caldo, per a coure l´arròs.

A continuació afegirem el safrà, l´oli, una miqueta de sal, i l´arròs. Per a acabar ho deixarem coure tot uns 20 minuts.

Els Bunyols de Carabassa

Els bunyols no són  sols un dolç típic de Benigembla, de la nostra Vall i de tota la Marina Alta, ho és també de tota la costa, i fins a l’Empordà. Són un postre d’origen àrab que tenen forma de boles de cinc centímetres. Al País Valencià, es fa amb una massa a la qual s’inclou carabassa.

INGREDIENTS

• 500 g de carabassa
• 500 g de farina
• 30 g de llevat
• 300 g de moniato
• 2 ous
• 1 llima ratllada
• canella

PREPARACIÓ

Coeu la carabassa i el moniato. Formeu una pasta ben treballada i suau. Desfeu el llevat en un got amb aïgua tèbia. Afegiu a la pasta, la farina i l´aigua, incorporeu el llevat i treballeu la pasta, a continuació deixeu fementar durant 20 minuts. Afegiu la canella, la ratlladura de la llima, i els ous batuts, i altra volta pasteu-ho tot junt.

Fregiu la pasta en oli ben calent, utlitzant la bunyolera com a motle o formant-los amb la mà sempre banyada per a evitar que s´apegue la pasta. Poseu els bunyols ja fets en un plat, i ensucreu-los bé.

Tweet

« Pàgina anterior — Pàgina següent »