Finalitzen les obres al Col.legi Públic la Penya Blanca de Benigembla

Comments: 0 - Date: gener 6th, 2010 - Categories: Breus Municipals

Després de la reforma el col.legi públic la Penya Blana disposa d´un nou pati d’esbarjo, ademés s´ha millorat notablement la valla i s´han construit serveis pels xiquets més menuts amb un pressupost de quasi 50,000 euros en dos reformes fetes realitzades en poc temps. També s´han canviat  totes les portes i finestres que donen al exterior.  Des d’aquest bloc donem les gràcies a la exregidora d´educació Mónica Caselles i Bonil en el seu empeny per a millorar el col.legi públic de la nostra població. I també donem gràcies a Keith Deacon i als residents estrangers de Benigembla, i  també per últim donar també les gràcies a Xaló-Valley Help per haver treballat també per a recaptar fons per a que aquest col.legi públic millore tots els anys una mica més.

El col.legi públic la Penya Blanca de Benigembla a l´esquerra avui és un poc més segur i millor pels nens

El Consell destina ajuts de promoció institucional a 254 petits municipis del País Valencià

Comments: 0 - Date: setembre 17th, 2009 - Categories: Breus Municipals

 7 Agost de 2009

El Consell, a través de la Conselleria de Presidència, ha destinat ajuts per a la promoció institucional a 254 municipis i entitats locals de menys de 1.500 habitants de la . Aquestes subvencions, la resolució s’ha publicat avui en el DOCV, formen part de les ajudes del Fons de Cohesió Territorial i compten amb un pressupost total de 2,83 milions d’euros, segons va informar la Generalitat en un comunicat.
Els ajuts de promoció institucional s’han convertit en un element «clau» per als petits municipis ja que els permeten dur a terme accions de patrocini i difusió de la seva cultura i tradicions que incrementen l’atractiu turístic d’aquestes petits localitats. En concret, a través d’aquestes subvencions, els municipis de menys de 1.500 habitants podran promocionar el seu patrimoni natural, històric, cultural i monumental, així com realitzar esdeveniments d’interès local i elaborar estudis per a la recuperació de tradicions culturals i artístiques.
Així, municipis com Benassal, Cañada, Beniarrés, Albocàsser, Casas Altas, Fanzara Sellent, Santa Magdalena de Pulpis, Benigembla, Sanet i Negrals, Murla, Torralba del Pinar, Llosa del Bisbe o Torres Torres promocionaran mitjançant les subvencions de la Conselleria de Presidència les seves festes patronals.
Així mateix, destaquen altres activitats de promoció com el concurs de pintura de Matet, l’estudi del paratge natural municipal de Quart de les Valls, la mostra d’artesania de Zarra, el mercat medieval de Cofrents, les jornades de trobada entre els veïns de la Mancomunitat Espadà-Millars, la festa de la cirera de la Vall de la Gallinera, la fira agrícola de Barraques, el concurs nacional de Pesca de Bugarra, l’edició del llibre d’història de Estubeny, la recuperació d’actes tradicionals de Saratella o el portal web de l’Ajuntament de Castielfabib.
El secretari autonòmic de Cohesió Territorial, Relacions amb l’Estat i amb la Unió Europea, Rafael Ripoll, va destacar que aquest compromís del Consell amb el municipalisme «es complementa amb els ajuts que ha aprovat el Govern de Francisco Camps perquè els municipis puguin fer front a l’actual crisi econòmica i que se centren principalment en la inversió productiva dels Ajuntaments del País Valencià «. Així, va assenyalar que des del Consell s’han destinat 1.020 milions d’euros a través del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en municipis per incrementar les inversions estratègiques en les localitats del nostre país i millorar la competitivitat del teixit productiu en l’àmbit local.
«Aquestes ajudes contribuiran també a impulsar el creixement econòmic dels municipis, així com elevar els nivells de benestar social i d’oportunitats al nostre país», va manifestar.
El Centre Mèdic de Benigembla rep un Electrocardiògraf. Benigembla dóna les gràcies a Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help).
 
La Presidenta de Xaló Valley-Help a la dreta

3 d´Agost de 2009

El passat 30 de juliol, Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help) va presentar al Centre Mèdic de Benigembla un ECG (Electrocardiògraf), la màquina que serveix per a ajudar a diagnosticar, i tractar a pacients amb problemes cardíacs. Aquesta màquina que és portàtil, també es pot usar fora del centre mèdic si és necessari.
La presentació la va fer Maureen Hawksby, la Tresorera d’Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help) al batlle de Benigembla, Joan Caselles i Mengual, també al Coordinador del Centre Mèdic d’Orba, la Sra. Isabel Pérez, i a la infermera local la Sra Manoli Marín i Fraile. L’organització també va comprar dos pulsòmetres, que comproven la freqüència del pols i els nivells d’oxigen. Els equips també són prou petits per a ser utilitzats fora del centre mèdic. Isabel i Manoli vaien expressar el seu agraïment a Ajuda de la Vall de Xaló, i vaien dir que l’equip s’utilitzarà per ajudar a metges i infermeres en l’àrea local. L’alcalde de Benigembla, va dir que la comunitat de residents estrangers han sagut molt generosos, i que la gent de Benigembla donava les seues gràcies, i va expressar també l’agraïment personal d’ell i de tot l’Ajuntament que representa. L’equip va ser subministrat per Medis Ondara, que també ofereix assessorament i suport en cas necessari. L´organització Ajuda de la Vall de Xaló, va dir que estaven encantats amb el ràpid lliurament de les màquines, que vaien trigar tan sols una setmana en arribar al centre mèdic.
L’organització Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help) arreplega fons pels col.legis públics de la Vall de Pop

El Col.legi Públic la Penya Blanca de Benigembla rep 1,000 euros de Xaló Valley-Help
Divendres, 8 de Maig de 2009
Els col.legis públics a Parcent, Alcanalí i Benigembla han rebut un total de 5.000 euros per a comprar equipament o millorar les instal.lacions, gràcies a Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help).
El col.legi públic d´Alcanalí  va rebre 2.000 euros, aquests fons s´han usat per a comprar equipament esportiu. Al col.legi púbic de Parcent s´han destinat uns 2.000 euros, per a modernitzar una aula.Per últim al col.legi públic la Penya Blanca de Benigembla s´han destinat  1.000 euros per a comprar un fax nou, una impressora, i per a destinar una àrea per a equipament esportiu. Ajuda de la Vall de Xaló (Xaló Valley-Help) continua treballant per a arreplegar fons per a la millora, i el benestar de la gent de la Vall de Pop. Des d’aquest Bloc us donem les gràcies pel vostre esforç, i per la vostra dedicació.

Informació General i Dades de Benigembla

Comments: 0 - Date: març 25th, 2009 - Categories: Breus Municipals

Benigembla
Escut de Benigembla
Localització
Localització de Benigembla respecte del País Valencià Localització de Benigembla respecte de la Marina Alta
Municipi de la Marina Alta
BENIGEMBLA

• CCAA
• Comarca
• Vall
• Mancomunitat

• Partit judicial
País Valencià
Marina Alta
Vall de Pop
Manc. de S.S. de la Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Mancomunitat Cultural de la Marina Alta

Dénia
Gentilici Benigembler, benigemblera
Predom. ling. Valencià (Llengua Catalana)
Superfície 18,40 km²
Altitud 314 m
Població (2011)
• Densitat		 606 hab.
32,93 hab/km²
Distàncies 106 km de València
23,3 km de Dénia
88,1 km d’Alacant
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:
2
3 BLOC-Compromís, 2 PSPV, 2 PPCV
Joan Caselles i Mengual (BLOC-Coalició Compromís)
Codi postal 03794
Festes majors Del 11 al 15 d’agost, el 16 i 17 de gener

Evolució dels Resultats Electorals de Benigembla

Comments: 0 - Date: març 19th, 2009 - Categories: Breus Municipals

Cal dir que en les eleccions autonòmiques del 2007 EUPV anava en coalició amb El Bloc Nacionalista Valencià baix el nom de Compromís pel País Valencià. En les locals del 2007 es presenta Gent de Benigembla que apareix en la columna d´altres. També cal dir que UV i CDS ja no existeixen com a partits, i que  el CDS es deia UCD al principi.

En les locals de l´any 1987 es comptabilizen tots els vots del PDP i Aliança Popular baix la columna del PP, però en eixe any els dos partits anaven per separat.

 

Any Tipus
Total Vots
PP
%
PSPV-PSOE
%
IU
%
UV
%
BNV
Compromís
%
CDS
%
VERDS
%
Altres
%
1977 Generals
293
35
11,9
56
19,1
5
1,7
0,0
0,0
190
64,8
0,0
7
2,4
1979 Generals
304
27
8,9
100
32,9
2
0,7
0,0
0,0
162
53,3
0,0
13
4,3
Locals
305
81
26,6
80
26,2
0,0
0,0
0,0
144
47,2
0,0
0,0
1982 Generals
283
76
26,9
107
37,8
1
0,4
0,0
2
0,7
91
32,2
0,0
6
2,1
1983 Autonòmiques
311
176
56,6
110
35,4
0
0,0
0,0
15
4,8
1
0,3
0,0
9
2,9
Locals
316
51
16,1
79
25,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0
0,0
186
58,9
1986 Generals
278
121
43,5
109
39,2
2
0,7
0
0,0
17
6,1
17
6,1
1
0,4
11
4,0
1987 Autonòmiques
280
153
54,6
89
31,8
17
6,1
4
1,4
0,0
14
5,0
0
0,0
3
1,1
Locals
279
201
72,0
78
28,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Parlament Europeu
283
133
47,0
103
36,4
2
0,7
3
1,1
0,0
23
8,1
9
3,2
10
3,5
1989 Generales
253
93
36,8
92
36,4
4
1,6
1
0,4
7
2,7
51
20,2
1
0,4
4
1,6
Parlament Europeu
228
100
43,9
84
36,8
4
1,8
0
0,0
7
3,0
27
11,8
1
0,4
5
2,2
1991 Autonòmiques
266
124
46,6
112
42,1
2
0,8
4
1,5
6
2,2
17
6,4
0
0,0
1
0,4
Locales
265
121
45,7
144
54,3
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
1993 Generales
254
136
53,5
99
39,0
6
2,4
0
0,0
5
1,9
6
2,4
0
0,0
2
0,8
1994 Parlament Europeu
249
128
51,4
98
39,4
5
2,0
1
0,4
9
3,6
3
1,2
0
0,0
5
2,0
1995 Locals
259
105
40,5
154
59,5
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Autonòmiques
259
131
50,6
107
41,3
9
3,5
7
2,7
4
1,5
0,0
0,0
1
0,4
1996 Generals
265
140
52,8
114
43,0
7
2,6
1
0,4
0
0,0
0,0
1
0,4
2
0,8
1999 Autonòmiques
269
144
53,5
108
40,1
3
1,1
0,0
12
4,4
0,0
0,0
2
0,7
Locals
279
130
46,6
149
53,4
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
0,0
Parlament Europeu
270
149
55,2
114
42,2
0,0
0,0
3
1,1
1
0,4
1
0,4
2
0,7
2000 Generals
259
147
56,8
103
39,8
6
2,3
0
0,0
1
0,4
0
0,0
0,0
2
0,8
2003 Autonòmiques
255
135
52,9
101
39,6
3
1,2
0,0
12
4,7
0,0
0,0
4
1,6
Locals
294
168
57,1
124
42,2
0,0
0,0
2
0,7
0,0
0,0
0,0
2004 Generals
247
132
53,4
108
43,7
2
0,8
0,0
3
1,2
0,0
0,0
2
0,8
Parlament Europeu
217
118
54,4
91
41,9
0,0
0,0
4
1,8
0,0
0,0
4
1,8
2007 Autonòmiques
233
115
49,4
94
40,3
0
0,0
             22
9,4
0,0
0,0
2
0,9
Locals
289
112
38,8
79
27,3
0,0
0,0
58
20,1
0,0
0,0
40
13,8
2008 Generals
219
106
48,4
107
48,9
2
0,9
0,0
0
0,0
0,0
0
0,0
4
1,8
2009 Parlament Europeu
187
86
46,0
90
48,1
1
0,5
0
0,0
3
1,6
1
0,5
1
0,5
5
2,7
2011 Generals
186
84
45,2
75
40,3
5
2,7
0,0
20
10,8
0,0
0,0
2
1,1
Locals
282
84
29,8
95
33,7
0,0
0,0
103
36,5
0,0
0,0
0
0,0
Autonòmiques
225
99
42,7
88
37,9
3
1,3
0,0
33
14,2
0,0
0
0,0
2
0,9

Topònims de Benigembla

Comments: 0 - Date: desembre 4th, 2008 - Categories: Breus Municipals

TOPÒNIMS DE BENIGEMBLA

Aquests topònims han sagut aprovats i publicats per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. La influència balear en  els nostres
topònims és notable, com podeu apreciar amb l´ús del ¨es¨ i  del ¨des¨ , o ¨ses¨.  Les Valls de la Marina es vaien repoblar de molts
balears.
Hidrografia

Barranc de la Junquera, Barranc de la Segadissa, Barranc de Montormos, Barranc de Pau, Barranc de Vinyau, Barranc dels Ponts, Barranc des Bous, Font de les Murteres, Font de Vernissa , Riu de Xaló o de Gorgos.

Orografia

La Serra del Penyal, Cova Roja, Dalt de l’Alt, el Cavall Verd o la muntanya de Pop, el Flare Amortallat, Morro d’en Serra, Penya Blanca, Penya de l’Altar, Penya del Migdia, Penya des Carrascal, Penya Roja, Penyes Finestres, Penyeta de les Quatre Creus, Pla d’en Moragues, Serra de Laguar, Serra de ses Cordelleres, Serra del Carrascal de Parcent, Tossal de l’Avenc, Tossal de la Creu, Tossal del Mirabò .

Partides i paratges

Dalt de l’Alt, Deimés, el Garbós, el Pla de n’Ufartel,  Pla de Vernissa, el Racó d’en Sanxo, els Garroferalets, els Garroferals, es Maïc de la Manxa, es Maïc Malea, es Maïc Solana, es Maïquets, es Parrofart, l’Encambronar, la Clapissa, la Corona, la Guerola, la Solana, la Vicaria, les Carèssies, les Ombries, Solana del Penyó, Vernissa, la Foia, Olivar, Clot de Cirers o Cirerers, el Boixar.

 

Vies de Comunicació

 Camí de les Solanes

Carrers i Altres

Carrer la Font, Carrer d´Enmig o del Mig, Carrer Nou, Carrer Sant Ferran, Carrer Sant Francesc Xavier, Carrer Colom o de l´Embut, Carrer Llarg, Plaça de la Constitució, Avgda. Bon Aire, Carrer Sant Josep, el Ribàs, la Redona de l´encreuament, el desviament o la ctra. de circumval.lació, l´abadia, el safareig, la vorera, el consultori mèdic, la fàrmacia, la carnisseria, correus, l´agència de lectura o biblioteca, càmping, pàrquing o zona d´aparcament, el ple de l´ajuntament, el plenari, ban o anunci. Diguem dir Carrer d´Enmig o del Mig i no d´En Mig, Carrer Sant Francesc i no Carrer San Francesc, Carrer Sant Josep i no San Josep, Carrer Sant Ferran i no Carrer San Fernando, Partida les Foies i no de les Foyes, Es Maïc i no Alamadich, Clot de Cirers i no de Sirers, Carrer Colom i no Carrer Colon.

Quan escrivim en la nostra llengua, cal fer servir sempre les formes correctes, encara que les senyalitzacions que hi han actualment no són les correctes, i esperem que l´Ajuntament faja les correccions necessàries ja que hi han moltes faltes d’ ortografia en els rètols actuals del carrers apart que l´escut que apareix no és l´oficial del municipi. Tampoc és oficial l´escut que apareix en la pàgina web de l´Ajuntament de Benigembla http://www.benigembla.es, alhora que critiquem que no s’ofreixca la versió valenciana d´aquesta web com per default  o que no s´ofereixca la versió catalana de la viquipèdia de Benigembla, ja que la llengua pròpia del País Valencià és el català que nosaltres normalment denominem com a valencià. Cal sempre donar proritat a la nostra llengua el redactar bans o fer anuncis d´acord amb l´estatut d´autonomia.

Dóna el teu suport per a que el Camí passe per tots els pobles de la Vall de Pop

Comments: 0 - Date: novembre 28th, 2008 - Categories: Breus Municipals

El tram del Camí en la Marina Alta Tram sud del Camí passant per diverses poblacions del País Valencià
L’impuls inicial.

El CAMÍ neix de la voluntat de d’establir i senyalitzar un recorregut essencialment cultural per totes les terres de parla catalana, que permeti a tothom que l’emprengui visitar i conèixer millor la nostra terra. Això ens fa estimar tots els seus valors, tot descobrint i revitalitzant la nostra dimensió col·lectiva.
És un projecte apartidista i que té tot el país i tota la seva gent com a protagonistes i beneficiaris, a més dels visitants d’altres països.
Molt més que un CAMÍ.
El CAMÍ té moltes dimensions:

    • Cultural i històrica, visitant el patrimoni de major interès i coneixent la nostra història comuna, per enfortir les nostres arrels i consciència col·lectiva.

    • Social i humana, fent amistat amb la gent de cada indret, coneixent les iniciatives socials més innovadores i vertebrant el territori a través d’una xarxa d’Amics del CAMÍ per articular marxes temàtiques, així com ajudant la integració dels nou vinguts a través del coneixement i enriquiment mutu.

    • Econòmica, promovent un turisme cultural, sostenible i desestacionalitzat que ajudi a tirar endavant les comarques
    • Espiritual, per qui cerqui creixement, enfortiment i superació personal, una iniciació espiritual individual i col·lectiva o un pelegrinatge en sentit clàssic o modern.

Una experiència intensa a quatre nivells:

  1. Individual, una aventura intensa, gaudi i enfortiment personal, salut física i psicològica, silenci i contemplació interior i exterior.

  2. Amb el grup que caminem, com a comunitat de convivència: consciència de grup, solidaritat, compartir, coneixences i llaços d’amistat.

  3. Com a nació cultural, arrelament, comunió amb els avantpassats comuns, descobriment de la cultura, costums i història de cada lloc, variants de la llengua, vertebració territorial.

  4. Universal, comunió amb la natura i amb la resta de cultures del món.

Per a més informació visita: www.elcami.org
Establiments amb el Camí
Dóna el teu suport a la xarxa d´establiments del Camí!
Comarca: Reunió social a Llíber per a elaborar la Guia Cultural i Turística d’El Camí
02-02-2009
L’Associació Pas Amics d’El Camí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llíber, organitzen la primera reunió social per a elaborar la Guia Cultural i Turística d’El Camí a la Marina al seu pas per Llíber. El Camí és una ruta cultural i turística en procés de creació mitjançant la participació de la gent de cada poble, i recorre a peu comarques i illes de la mateixa llengua. A la Marina Alta enllaça amb les Illes Balears i amb la Marina Baixa. Els seus objectius són la creació d’un turisme sostenible i desetacionalitzat amb la implicació de la gent i la promoció i difusió de les particularitats de cada poble per on pasa. Al Centre Social, es realitzarà la primera reunió social per a que la gent del poble puga escollir entre les diferents temàtiques de la guia i fer la seua aportació.
La ruta d’El Camí per la Marina Alta al novembre, s’ha apropat a la cultura popular ç
Intercanvi Cultural Cardedeu – Xàbia

Crònica del 03/12/2008

La ruta cultural d’El Camí per la Marina Alta del 29 i 30 de novembre ha estat un aprofundiment en el coneixement de la cultura popular vinculada al conreu de la terra per a elaborar la pansa. La caminada ha comptat amb la col·laboració de l’Associació de Veïns de Jesús Pobre i l’Associació Riu – Raus Vius, així com dels Ajuntaments de Dénia, Xàbia i Jesús Pobre. La següent caminada es va realitzar pels pobles de Gata, Benissa, Senija, Llíber i Xaló.
El punt de trobada i d’eixida va ser Dénia, on la Regidoria de l’Agenda 21 Local esparava els caminants per fer-los una rebuda i obsequiar-los amb l’obra “Valencians d’Algèria” premi Bernat Capó a l’any 2006. L’Associació PAS: Amics d’El Camí, va regalar un exemplar de la primera guia cultural i turística editada d’El Camí: “El Camí al Montseny”. A continuació vam emprendre camí cap a Xàbia tot passant per les Rotes, la Torre del Gerro i les Planes del Montgó, fins arribar al cap de Sant Antoni i la platja del Tangó. Ja per la vesprada es gaudí del centre històric de Xàbia i a la nit, de l’abundant  sopar acompanyat per un esplèndid espencat i clòtxines bullides.
L’endemà de matí la ruta prosseguí cap a Jesús Pobre pel camí Vell de Gata i va recórrer els bancals d’ametllers, ceps i tarongers, fins arribar a l’olivera mil·lenària de Jesús Pobre, on el grup va parar a esmorzar. En arribar a Jesús Pobre esperaven al grup de caminants els amics de l’Associació de Veïns i de l’Associació Riu – Raus Vius. Per iniciar la volta, l’Associació de Veïns explicà la formació històrica de l’actual EATIM Jesús Pobre i el funcionament de la mateixa, així com l’origen musulmà del poble, d’on probablement prové el topònim Benissa de Vi per fer referència al nucli d’alqueries, actualment en desús. A continuació es sumaren amics de l’Associació Riu –Raus Vius que acompanyaren el grup fins el riu –rau més emblemàtic del poble, per explicar l’ús tradicional d’aquest tipus d’arquitectura i la vinculació al conreu de la pansa, tan present en l’economia de la comarca de la Marina Alta al llarg del segle XIX. En el seu moment l’elaboració de moscatell i de pansa fou una activitat econòmica molt important per al desenvolupament dels pobles.  D’aquest fet històric neix l’Associació Riu – Raus Vius, dedicada a la preservació, posada en valor i difusió dels riu – raus com a elements arquitectònics singulars a les comarques valencianes dedicades al conreu del moscatell i elaboració de la pansa. En finalitzar l’explicació, els caminants dinaren al restaurant Casa Pedro, que pertany a la Xarxa d’Establiments Acreditats d’El Camí (XEC), per ser un restaurant amb una cuina tradicional i amb productes de la zona.
El tram del Camí en la Marina Alta
Editor: Esperem que tots els Ajuntaments de la Vall de Pop també realitzen aquests tipus d´intercanvis culturals, ja que aquestes accions contribueixen a estimular l´ecomonia local, però també ajuden a fomentar els nostres pobles i patrimoni local. Tant el projecte del Camí dels Països Catalans, com Terra de Retrobament, així com el Camí de Santiago són projectes molt positius pels pobles i pel devenvolupament econòmic de la nostra Vall.

Personatges Il.lustres de la Memòria Col.lectiva del Poble de Benigembla

Comments: 1 - Date: novembre 20th, 2008 - Categories: Breus Municipals

El Carrer Llarg en Benigembla.

Marcel.lí Sendra i Sirera, conegut com el Simonet, llaurador i curander. Era menut, esmerlit, dotat de vigoria i d’una capacitat de decisió única. Va ser també l’últim batle de Benigembla, leial a la República Espanyola i al seu poble de Benigembla, quan va estallar el conflicte de la guerra civil, i ningú volia ser batle. Va anar a la presó 7 mesos després de l’acabament de la guerra, sense haver realitzat cap crim. Aquest personatge era conegut per a tota la Marina Alta, i altres indrets més llunyans del País Valencià, per la seua habilitat en curar fractures i apanyar desviacions dels ossos, tant dels humans com els de les bèsties. També va anar a la presó  1 mes per haver exercit de curander, al ser denunciat per un metge de la zona. En el cas de les curacions de les persones, la seua seguretat era tan ferma que, després de palpejar la zona adolorida, garantia el temps de curació, que, per regla general, xifrava en quaranta dies. No cobrava ni una pesseta per les seues curacions, i mai es negava a curar cap persona dolorida. Segons conten, quan encara era jovenet, va fer la seua primera curació, ja que curà al seu pare, que tenia gangrena al dit gros de la mà dreta. Amb una corbella li’l tallà i damunt de la ferida posà una pomada de creació pròpia, que més endavant esdivingué clàssica: set cullarades de cendra, oli d’oliva, és clar, una miqueta de vinagre i sutja.

Editor: No anem a obidar-te, i heu donem les graciès per haver sagut un bon embaixador pel poble, i per haver curat a tanta gent en circumstàncies dificils. Ho mereixes un reconeiximent oficial.

La senyora Pura, benigemblera de naiximent i de cor, mestressa i cuinera, propietària de l´Hostal la Palmera en la ciutat d´Alacant. Si hom s´havia deixat diners o no en tenia prou, no li faltava menjar en aquella casa o un llit per passar la nit. Quasi tota la gent de Benigembla, i de la nostra comarca que anava a Alacant, s´aturava al restaurant i es trobava com en casa.  La dita popular de ¨parada i fonda¨, perquè, a més de donar satisfacció al cos amb un menjar casolà, es permetia  que hi deixaren tot mena de paquets o farcells que pogueren molestar als clients en el deambular pels carrers per resoldre assumptes oficials, de metges o d´estudis, encara que no hi estigueren allotjats. Segons diuen, aquesta senyora cobrava 2 pessetes per rostir una caixa de sardines, als seus paisans benigemblers quan tornaven de les terres algerianes, on havien anat a podar. La Palmera, era cosa semblant a aquellas societats a on es reuneixen els forasters establerts a les ciutats per seguir recordant els seus orígens, i mantenint la unió amb el seu paisanatge. Segons diu Bernat Capó, l´escriptor i periodista benisser, la posada benigemblera, endemés de ser cita obligada de la gent del poble, donava alberg als marinencs, actuant com una autèntica llar de la comarca de tota la Marina, l´alta i la baixa. També diu l´escriptor i periodista benisser, Bernat Capó, que va conèixer personalment a la Senyora Pura i al restaurant,  i que va gaudir d´algun que altre plat d´arròs amb fessols, naps i penques, que caldria que la memòria d’aquesta senyora, tingués el reconeiximent  oficial del poble sencer, mitjançant qualselvol tipus d´homenatge, al qual, sense dubte, se sumarien moltes persones de la contrada, especialment aquells que en tenen ben viu el record per la seua edat.

Editor: Des d´aquest Bloc ho donem gràcies per haver ajudat als teus paisans, i als marinencs que es trobaven fora de la seua llar en circumstàncies dificils, i es vaies obrir la teua llar. Però també volem donar les gràcies a Bernat Capó, per a mencionar aquests benigemblers il.lustres en el seu llibre Terra de Cireres, i per tant per ser un bon benisser i marinenc.

INICIATIVA: «Amics de les Zones Verdes»

Comments: 0 - Date: novembre 11th, 2008 - Categories: Breus Municipals

Algunes persones més majors encara s´en recorden quan el Ribàs estaba ben cuidat…, i donaba gust anar allí a passejar. El Ribàs és una de les joies verdes d´aquest poble, però necessita una restauració i un manteniment durant tot el any.
El Ribàs és una de les joies verdes de Benigembla.
El poble de Benigembla té moltes zones verdes que necessiten una intervenció, i una restauració.  A voltes, i sobre tot en èpoques de crisi  aquestos projectes verds no tiren avant, perquè no hi han prou diners o voluntat política, ja que sempre hi han altres proritats o necessitats. Ja sabem que en el poble està el Ribàs que necessita un llavat de cara, la zona recreativa del safareig, el càmping, i darrere de les escoles. Des d´aquest Bloc vull fer una crida a totes les associacions, col.lectius, etc…, i obviament a l´Ajuntament per a que s´encete un diàleg sobre quines actuacions són convenients en aquestes zones verdes per a millorar-les, i anomene aquesta iniciativa ¨Amics del Ribàs i de les Zones Verdes¨. A voltes l´esforç col.lectiu de tots pot aconseguir que es fagen avanços que repercuteix en en el benestar i en la qualitat de la vida de tots els veïns, però que també pot tenir un impacte en el creiximent de l´economia local.  No fa molt, alguns de nosaltres, ens recordem de l´esforç que va fer el poble i l´Ajuntament per a restaurar el campanar i la façana de l´Església.  Si tots contribuïm una miqueta, com per exemple apadrinar o plantar un arbre, tal volta iniciem una millora en aquestes zones verdes del poble. Si unim i coordinem els esforços de molts de nosaltres que creiem que podem millorar aquestes zones verdes, quelcom s´aconseguirà. Si encetem un diàleg sobre aquestes zones verdes, ja haurem aconseguit posar la primera pedra per a millorar aquestes zones verdes. Cal que tots els anys fem una plantada d´arbres al terme de Benigembla.

PRESSUPOSTOS des de l’any 1989 al 2008

Comments: 0 - Date: novembre 6th, 2008 - Categories: Breus Municipals

Any Milers de PTA Euros Ingressos Despeses
2008 92.049 553.228,25 2008 2008
2007 0 0,00 2007 2007
2006 49.656 298.437,72 2006 2006
2005 112.189 674.268,14 2005 2005
2004 183.954 1.105.586,64 2004 2004
2003 74.988 450.689,07 2003 2003
2002 60.997 366.599,96 2002 2002
2001 43.020 258.555,41 2001 2001
2000 52.908 317.983,48 2000 2000
1999 34.976 210.209,99 1999 1999
1998 38.688 232.519,56 1998 1998
1997 29.133 175.092,86 1997 1997
1996 36.857 221.515,03 1996 1996
1995 22.104 132.847,72 1995 1995
1994 17.172 103.205,80 1994 1994
1993 33.401 200.744,05 1993 1993
1992 22.677 136.291,51 1992 1992
1991 9.917 59.602,37 1991 1991
1990 15.816 95.056,07 1990 1990
1989 13.900 83.540,68 1989 1989

No sabem perquè no hi ha dades dels pressupostos del any 2007. Premeu o cliqueu sobre l’any per a rebre més informació en detall dels ingressos i despeses.

Evolució de la Població de Benigembla, i dades geogràfiques.

Comments: 0 - Date: novembre 4th, 2008 - Categories: Breus Municipals

Dades de Benigembla
Vista general de Benigembla.
Dades de població des de l´any 1900 al 2011
1900: 758 hab
1910: 667 hab
1920: 649 hab
1930: 730 hab
1940: 693 hab
1950: 689 hab
1960: 564 hab
1970: 549 hab
1981: 420 hab
1991: 345 hab
1996: 390 hab
2001: 488 hab
2007: 570 hab
2008: 571 hab
2009: 589 hab
2011: 606 hab
Dades geogràfiques de Benigembla

 

Coordenades 38° 45′ 21″ N 0° 6′ 37″O
Distàncies
106 km de València
23,3 km de Dénia
88,1 km d’Alacant
Extensió: 18,4 Km2
Altitud:    314 m

 

« Pàgina anterior — Pàgina següent »