La Plataforma per l’Ensenyament Públic fa pinya contra el decret de trilingüisme

“Ara mateix l’esborrany de Decret margina el valencià i no garanteix la competència lingüística de l’alumnat en la nostra llengua”, assegurà ahir el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, qui declarà que “l’esborrany que ha aprovat el Consell valencià no és un document de consens i per aconseguir-lo caldrà que dialoguem”.

Acció Cultural del País Valencià considera que el decret manté els eixos fonamentals del projecte inicial de Font de Mora i recorda que “els decrets estan per desenvolupar les Lleis i no per a crear nous objectius socials o lingüístics.”

Tweet

1 d´abril de 2012

Sopar de germanor de l´Assemblea de Joves de la Vall de Pop al Centre Cultural el Sindicat de Benigembla

Concert de Diluvi Folkband al Sindicat de Benigembla el 31 de març organitzat per l´Assemblea de Joves de la Vall de Pop

Comunicat de l’ Assemblea de joves de la Vall de Pop

 

Ahir ens vareu donar molta força per començar a moure la Vall de Pop. Vareu ser molts i moltes les que omplireu el Sindicat de Benigembla durant tota la vesprada i nit, mil gràcies! Com també mil gràcies als grups que ens vareu ajudar: Grup de teatre Benixaloní (Gerard Fullana Martinez encarregat de transmetre el nostre agraïment a la resta del grup) El Diluvi Folkband (Gràcies per transmetre’ns les ganes de lluitar de l’Ovidi) MalaBarraka Rap (com be és va dir: “Tractat de Bèrnia! Sols una marina!)

Per la normalització de la nostra llengua en la Vall de Pop

Tweet

15 de març de 2012

Quatre dies d’intens Mountain Bike per la Vall de Pop, una petita porció de terra entapissada de vinyes, esquitxada de torres i campanars i amb pobles blancs dominant la vall. En el nostre viatge de prova pel que serà el futur Centre de BTT la Vall de Pop, seguim amb tren fins a Calp i d’aquí remuntem les serres d’Oltà, Bèrnia i el carrascar de Parcent que travessem ja ben entrada la nit. Tanco els ulls i em retiro, discretament, cap a un racó del celler. M’allunyo de la resta dels meus amics i tracte de abstreure, d’aïllar totalment. Com no entenc de vins, vull assaborir sense més sentits que el gust, un Fondellol envellit en barril de roure francès durant 25 anys. El mateix Felip ho ha extret només per a nosaltres. Igual que també m’ha obsequiat amb un llibre, que m’ha donat gairebé d’amagat, signat i dedicat per Camilo José Cela que reflecteix, en el seu propi estil, el que va significar per a ell provar aquest mateix vi que va ser declarat, el millor vi dolç d’Espanya. He de reconèixer que la seva elaboració és una obra d’art. I com tampoc entenc d’art, només sé, com el vi, si m’agrada o no m’agrada.
Entre les diferents sensacions que el seu tast em produeix, i això no ho posa l’etiqueta, em transmet l’aroma del mar, la dolçor de la mel, tocs de plantes aromàtiques i la brisa de la muntanya. Sento també un discret sabor a romaní, farigola i sajolida, a la pluja acabada de caure i al moscatell cultivat a set-cents metres d’altura. I de fons, aquella olor de roure que queda a la copa un cop consumit i que procedeix, dels antany boscos de la Borgonya.
Som amants del vi-ens diu Felip-però no esclaus d’ell. Allunya de nosaltres la preocupació, però no vam fugir d’ella. I de les preocupacions precisament fa dies que ens allunyem quan vam decidir, a meitat setmana, escapar-nos per recórrer en bicicleta les muntanyes de la Marina. Aquestes muntanyes tan nostres en què les vinyes formen part del paisatge i els murs de pedra seca l’eleven al cel. Perquè un glop del vi de Parcent resumia, en uns instants, totes les sensacions que hem viscut durant aquests dies. Perquè les muntanyes que amaguen la Vall de Pop, àrides, escarpades i vigoroses, han estat l’escenari de la nostra última aventura. I les Bodegues Gutiérrez de la Vega van ser només, el punt final a una successió íntima de paisatges i sorpreses. I si en el Maserof van ser capaços de tractar-nos com a reis, fins i tot ens vam asseure a menjar en trons nobles del segle XVII, la natura ens tractaria igual que nosaltres a ella, amb respecte i afecte. Afecte que aquestes fràgils terres saben transmetre a aquell que passa sense fregar, i que la creua robant tan sols, l’aire que respira. Aire que com joies ens portem amb el perfum de les plantes aromàtiques que també formen part del vi.
La Vall de Pop és una petita porció de terra entapissada de vinyes, esquitxada de torres i campanars i amb pobles blancs dominant la vall. Travessada per un riu que no és riu fins que s’enfada, i amb una història carregada de cultures que van fer propi aquest escenari. Allunyat del mar, com amagat d’ell, aquí es produïa el moscatell que convertit en passa era embarcat al port de Dénia i transportat a Londres des d’on es comercialitzava a tothom. A l’hora del te, els pastissos anglesos s’elaboraven amb panses de Parcent, Bèrnia i el Montgó. I durant generacions, la pansa va ser el més preuat dels elements de rebosteria. L’origen de la seva elaboració es perd en la cultura de la supervivència, d’aquella probablement morisca que va convertir la figa el pa, la carabassa en arnadí i de l’ametlla el millor torró.Durant poc més de quatre dies vam recórrer els camins que transportaven les panses al mar i que ara permeten portar el raïm als cellers. Ismael, el nostre amic i pare protector, no sabia què fer per complaure’ns i va aconseguir que el seu hotel Casa Julia es convertís a casa. I el nostre bon amic Àngel ens va obsequiar, per no perdre forces, amb un arròs de verduretes, sípia fresca i carxofes.
Partim de Dénia el mateix dijous ni més ni menys que vint dels meus millors amics, en una de les convocatòries més reeixides que recordo per convèncer que viatjar és com respirar en la vida quotidiana. I des del primer dia també, ha estat una de les travessies més intenses dels últims anys en què la bici torna a ser, un cop més, un mitjà de transport més que una finalitat esportiva. L’única forma d’endinsar-nos, silenciosa i respectuosament, en aquest paisatge sagrat que s’alça com un amfiteatre al costat del Mediterrani. Seguim amb tren fins a Calp, i d’aquí remuntem les serres d’Oltà, Bèrnia, Marnes i el carrascal de Parcent que travessem ja, ben entrada la nit. Ismael amb el seu somriure ens va rebre com un pare inquiet i feliç i allà, a Casa Julia, descansem de l’esforç. L’endemà contemplem, amb les calmes de gener, l’extraordinari horitzó de siluetes retallades, pics i serres, i arribem des fons del riu al coll de la Garga que va ser, fa dos-cents anys, l’últim reducte dels moriscos valencians.

Tweet

15 de març de 2012

El recorregut descobreix els encants de l’arquitectura hidràulica tradicional que acumula el llit del riu Gorgos La Vall de Pop compta amb un nou element vertebrador. En aquest cas físic, la ruta Camins de Pedra i Aigua, que amb els seus 19,5 quilòmetres que discorren al costat del riu Xaló i tendeix altre pont d’unió entre els nou municipis que integren la Mancomunitat de la Vall de Pop El projecte turístic ofereix al visitant i turista un itinerari senyalitzat i interpretat que revela la importància de patrimoni etnològic de la vall, derivat de l’arquitectura agrícola i rural vinculat a l’aprofitament de l’aigua del riu Xaló. El projecte ha estat presentat en un acte celebrat a la Tourist Info de Xaló i que ha comptat amb la presència del president de la Mancomunitat de la Vall de Pop, José Vicente Marcó, i alcaldes i regidors dels municipis que la integren. Va marcar ha incidit en la rellevància d’aquest nou producte turístic per difondre els encants naturals i paisatgístics de la vall. El president va recalcar les facilitats que ofereix el traçat que resulta apte per a qualsevol tipus d’usuari, inclòs famílies senceres. Els elements més representatius que apareixen al llarg del recorregut tenen a veure amb l’arquitectura hidràulica tradicional i els seus recursos derivats, com les construccions de pedra en sec, una tècnica ancestral que aconsegueix la màxima expressió en els terrenys marjats. La major part de l’itinerari corre paral · lel al riu Xaló, nexe d’unió d’aquests municipis que a més de condicionar el patrimoni etnològic de la vall té un elevat valor ecològic i que ha estat catalogat com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC). En concret, la ruta discorre pels termes de Benissa, Senija, Llíber, Xaló, Alcalalí, Parcent, Murla, Benigembla i Castell de Castells, i en qualsevol d’aquests municipis pot fixar un punt de partida. Es tracta d’un sender de tipus lineal i dificultat molt baixa a causa del seu escàs desnivell.

PROGRAMA DE RUTES I PRIMERA MARXA SENDERISTA La Mancomunitat, amb la finalitat de promocionar el sender, ha organitzat dins el projecte de vacances actives Deixa’t Portar 2012 unes excursions programades que arrenquen aquest diumenge, amb un recorregut pel tram Benissa-Senija-Llíber. Un avanç de la primera Marxa Senderista per la Vall de Pop, prevista per al 7 d’octubre, i que es pretén instaurar en successives edicions per promocionar i potenciar la ruta. A més, el 4 de novembre es completarà un altre tram del recorregut per Parcent, Murla i Benigembla. Els interessats a participar en algunes d’aquestes activitats s’hauran d’inscriure en la Tourist Info Vall de Pop, al telèfon 96.648 17 oct, oa l’e-mail valldepop@touristinfo.net. Tourist Info Vall de Pop ofereix en castellà i anglès el fullet de la ruta Camins de Pedra i Aigua amb una completa descripció del recorregut i plànol senyalitzat amb els punts d’interès.

Tweet

El Cim del Cocoll

Al Cocoll li passa com al que neix lleig en una família de guapos. En néixer en comptes de plorar deixa anar les seves primeres paraules: “Mal comencem”

Vèrtex geodèsic del Cocoll

Després amb el creixement i el pas del temps, quan pren veritable consciència de la seva posició en el rànquing de la bellesa i es compara amb la resta de la família, segur que llança un crit: “Per queeeeeeé?  I és que el Cocoll ha tingut la immensa desgràcia d’anar a néixer enmig de les més belles i esculturals muntanyes de les comarques centrals i gairebé, si m’apures, del País Valencià.

El Cavall Verd a l’esquerra vist des de el Cocoll

Fa mal néixer envoltat de Bèrnia, de la Xortá, d’Aitana i la Serrella, tenir una bona alçada (de més de mil metres), uns bons ulls (mare meva el que es veu des d’allà dalt!), Uns bons músculs heretats de seu pare el Carrascal  … i no obstant això ser ignorada per la major part dels aficionats de la muntanya valenciana.  I és que el seu relleu aparentment anodí, desdibuixat per la seva històrica desforestació, la manca de prominència sobre altres muntanyes de la seva més proper entorn que gairebé no permeten identificar-lo en la línia del cel que marquen les nostres grans cims, la manca d’un accident geològic que el singularitzi , fan que no se li faci la justícia que mereix per part de les nostres botes senderistes.  Fins i tot ha d’aguantar com una veïna muntanya de molt menor rang però amb moltes més coses per explicar i amb una silueta característica en l’horitzó com és el Cavall Verd o la muntanya del Pop es dugui les glòries muntanyenques de la Vall del Pop.

Una de les curiositats d’aquesta ruta, és que en el Cocoll es troba una base de la brigada helitransportada d’agents mediambientals, composta per un edifici principal i diversos auxiliars, una pista d’aterratge i un heliport. Encara que no entra a la ruta, també es pot visitar el Pla de Petracos, santuari de l’art rupestre declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco, per la qualitat i la mida de les figures.

Vistes des el Cocoll

Comencem la ruta a Benigembla

Benigembla – Cocoll (2 hores i 15 minuts) Sortim del poble per la CV-720 en direcció a Castell de Castells. Caminem uns 300 metres per la vorera costat de la carretera, fins arribar a l’entrada del camí al Corral Nou, senyalitzat i amb un panell d’informació. Pugem pel camí, que es transforma aviat en sender. En uns minuts arribem a un corral en ruïnes, on el sender gira a la dreta, i puja entre antigues terrasses per l’obaga del Tossal de la Creu. La traça del sender és molt evident i ha estat repintat i senyalitzat recentment, tot i que cal estar atents a les marques una mica abans d’arribar a l’aeròdrom, ja que hi ha altres camins que creuen per la zona. Després de la pujada arribem a l’aeròdrom on hi ha una base d’agents forestals. Creuem la pista d’aterratge i seguim per la pista fins a la caseta forestal i el vèrtex geodèsic. El arrodonit del relleu de la zona per on hem pujat contrasta amb l’abrupta cara oest del Cocoll, tallada pel barranc del Galitero.
Retorn (1 hora i 45 minuts)   Tornem pel mateix camí.

El Cim del Cocoll

Tweet

Tweet

A voltes has de cometre grans errors abans de fer les coses bé.

Els errors són dolorosos però són l’única forma de trobar qui realment som.

Tweet

28 de febrer de 2012

Benigembla es resisteix a que totes les esperances de prosperitat dipositades en la residència maçònica es volaticen sense més. L’ajuntament, l’alcalde és Joan Caselles, del Bloc, està intentant que el Consell declari aquest projecte, que impulsa la Masonic Home of València Association (MHVA), d’interès comunitari. Després de nou anys de tràmits, l’associació esmentada ja havia tirat la tovallola. Els terrenys que va adquirir estan a la ribera del riu Gorgos, en una zona protegida com a LIC (Lloc d’Interès Comunitari). L’alcalde ha animat els maçons a buscar un altre terreny al poble. Però aquests ja estan pensant destinar els 450.000 euros que havien reservat per construir la residència a un altre projecte de caritat o assistència sanitària. La MHVA presentar els plànols de la residència d’avis el 2002. El projecte havia de generar activitat econòmica i llocs de treball. El centre tindria 42 habitacions. A més de les reservades per al col · lectiu maçó (l’associació compta amb 6.000 membres a tot l’estat espanyol), hi havia altres lliures. Els veïns de Benigembla havien rebut el projecte amb els braços oberts. La major part parlen anglès, ja que van emigrar fa anys als Estats Units o són fills o néts d’aquells emigrants i han decidit tornar al poble de les seves famílies

Tweet

El Càmping la Vall de Pop porta des de l´any 1997 en obres sense finalitzar-se

28 de febrer de 2012

En Benigembla tenim un càmping que necessita finalitzar-se i donar-se d´alta, amb l´objectiu de procedir a la subhasta per a així crear llocs de treball tant necessaris en Benigembla i la Vall de Pop.  Som conscients de que ara més que mai, cal invertir en projectes que desemboquen en la creació de llocs de treball directes i indirectes. Per aixó des de el Bloc-Coalició Compromís esperem que des de la Diputació d´Alacant o altres organismes com la Conselleria de Turisme almenys consideren la finalització d´aquest projecte per el poble de Benigembla en futures inversions, ja que és tan necessari per la dinamització del turisme rural en la Vall de Pop i per tant per la reactivació de l´economia en el interior de la Marina Alta.  La finalització del càmping també suposaria ingressos per les arques de l´Ajuntament i la mateixa Generalitat Valenciana.

Tweet

El diari Ara ja arriba a la major part del País Valencià

Des d’aquest diumenge 27 de febrer el rotatiu es distribueix a les demarcacions de Castelló i València i properament ho farà a Alacant · Des del darrer novembre també arriba a les Illes en l’edició conjunta amb el DBalears

 

Tweet